Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya

Meranges (Baixa Cerdanya)

11 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 37,34 km2, 1.539 m alt, 99 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a l’alta vall Tova, drenada pel riu Duran, a l’eix pirinenc, sota les serres de l’Esquella i de Campquerdós, a l’oest de Puigcerdà i al límit amb l’Alta Cerdanya. El relleu és força accidentat, amb boscos de pi negre i pi roig (bosc de Meranges) i prats alpins. Hi abunden també els estanys, destacada zona d’excursionisme (refugi dels Engorgs).

El municipi viu avui bàsicament del turisme, que ha eclipsat la ramaderia i l’explotació forestal. L’agricultura se subordina a la ramaderia (prats de regadiu per al bestiar boví). Àrea comercial de Puigcerdà.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII, famosa per la seva portalada romànica, així com el Museu de l’Esclop i les capelletes de Sant Antoni i Sant Serni.

Dins el municipi hi ha, també el nucli agregat de Cirul.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llívia (Baixa Cerdanya)

41 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,93 km2, 1.224 m alt, 1.467 hab (2016)

Enclavament d’administració espanyola dins l’Alta Cerdanya (a l’estat francès) a conseqüència del tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit.

Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S’ha desenvolupat com a centre turístic i d’estiueig, amb algunes petites indústries. Àrea comercial de Puigcerdà.

La vila és al peu de les restes de l’antic castell de Llívia, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del segle XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d’un Sant Crist del segle XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió, circular, dels segles XIV-XV, antiga casa de la vila i presó, i la farmàcia del segle XVII, la més antiga d’Europa. La uneix a Puigcerdà (des del pont de Llívia) una carretera internacional.

El terme comprèn, a més, els pobles de Cereja i Gorguja, la caseria de Gorguja Petita i l’església de Sant Llorenç de Prada.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume I

Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

24 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 102,79 km2, 1.471 m alt, 247 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat en un replà, a la regió del Baridà des de les crestes secundàries del Pirineu fins a la plana a la dreta del Segre, davant la serra de Cadí, amb pics com la tossa plana de Lles (2.916 m alt). Una bona part del terme és coberta de bosc, prats i estanys.

Conreus de secà: sègol, civada i patates. Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya; oví i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Puigcerdà, i també a la subàrea de la Seu d’Urgell. La població tendeix a disminuir.

El poble és situat en un coster oriental a migjorn, al peu de les restes de l’antic castell de Lles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere. Era el centre de la senyoria de Lles, que comprenia la vall de la Llosa.

El municipi comprèn, també, els pobles de Travesseres, Coborriu de la Llosa, Viliella, Músser i Arànser, els despoblats de la Llosa, el Vilar de Lles, Embret, Cortaus, Sallent i el Serrat, alguns masos importants, el balneari de Senillers i l’antic de Caldes de Músser, el santuari dels Àngels de Viliella i el refugis no forestals de la Pera (estanys de la Pera) i Cap-de-rec. el 1966 li fou annexat el municipi de Músser i Arànser.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Estació d’esquí

Isòvol (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,81 km2, 1.088 m alt, 276 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la dreta del Segre, a l’estret d’Isòvol, abans del Baridà. Hi ha boscs de ribera al Segre.

Abunden els prats, que han permès el desenvolupament de la ramaderia bovina i porcina, base de l’economia local. Hi ha conreus de secà (cereals i patates) i també de regadiu. Àrea comercial de Puigcerdà. El descens demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX, sobretot a partir del 1960.

Al poble es destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic. El centre municipal és, però, el poble d’All, on hi ha l’església romànica de Santa Maria i el santuari de Quadres.

Dins el terme hi ha també el poble d’Olopte, amb l’església romànica de Sant Pere.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 22,02 km2, 1.385 m alt, 531 hab (2016)

0baixa_cerdanyaEstès a la dreta del Segre, des del puig de Campquerdós fins al riu d’Aravó, límit oriental del terme, al nord-oest de Puigcerdà. A la zona més muntanyosa, a l’oest, hi ha grans extensions de boscos de pi negre i pi roig i de prats alpins.

La vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia bovina (la qual aprofita els prats de regadiu, i està orientada cap a la producció de llet), també és important la cabanya porcina, ovina i d’equins; i és complementada per l’agricultura i el turisme. Àrea comercial de Puigcerdà.

Al poble, entre la plana i la muntanya, es destaca l’església parroquial de Sant Esteve, notable edifici romànic del segle XII.

El terme comprèn també els pobles de Sant Martí d’Aravó i Saneja, on hi ha un important càmping, i el caseriu de Sant Martí de Cerdanya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ger (Baixa Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 33,38 km2, 1.135 m alt, 436 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a la solana, entre el puig Pedrós i el Segre, el qual rega la part sud del terme. El nord és muntanyós, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig i prats alpins, on hi ha el llac de Guils.

Ramaderia bovina (que aprofita els prats de regadiu), porcina, ovina i equina, complementada darrerament per l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, patates i arbres fruiters), gràcies a la sèquia de Cerdanya, i petites indústries manufactureres de la fusta i de l’alimentació.

El poble es troba arrecerat sota un turó, a la confluència dels torrents que formen la riera de Ger s’hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, d’origen romànic, però molt modificada; prop seu hi ha els barris de Sant Pere de Ger i del Bovater.

Dins el terme hi ha els pobles de Saga i Gréixer, també amb esglésies romàniques d’interès, i els despoblats de Montmalús, Niula i Altejó.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fontanals de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 28,65 km2, 1.180 m alt, 446 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a la baga de la depressió comarcal, a l’esquerra del Segre. Al sud abraça una extensa zona de boscos de pi negre, en un conjunt de serrats que envolten el pla de les Forques, i amb abundància de pastures.

La principal font d’ingressos del municipi és la ramaderia bovina, complementada per l’agricultura.

El municipi és el resultat de la unió, el 1969, dels termes de Queixans i Urtx. El cap municipal és el poble del Vilar d’Urtx, a la plana, entre Urtx i Alp.

Dins el terme es destaquen l’església parroquial de Sant Martí d’Urtx, romànica del segle XII, i l’església també romànica de Sant Cosme i Sant Damià, a Queixans i també els pobles d’Escadarcs, Estoll, Soriguerola i les Pereres.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Das (Baixa Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 14,58 km2, 1.219 m alt, 215 hab (2016)

0baixa_cerdanya

(o Adàs)  Estès des de la Tosa d’Alp fins a l’esquerra del Segre, al sud-oest de Puigcerdà. A la zona muntanyosa, al sud, hi ha boscos i pastures.

La vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet). També s’hi han desenvolupat l’estiueig i els esports d’hivern. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana, a l’est de la Valira; església parroquial de Sant Llorenç, amb absis romànic i altar barroc. Prop seu hi ha les ruïnes d’una fortalesa medieval coneguda per la torre de Das.

El terme comprèn els pobles de Mosoll, Sanavastre i Tartera, amb residències de lleure, part de l’estació d’esquí de la Masella, l’antiga masia de la Pardinella i el despoblat de Vencilles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bolvir (Baixa Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,34 km2, 1.145 m alt, 375 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la zona axial pirinenca, a la vall de capçalera del Segre, en un terreny pla, a la dreta del riu, el qual drena el territori juntament amb els seus afluents els rius Querol i d’Agustins; al sud-oest de Puigcerdà.

La part no conreada del terme és coberta de pastures naturals que aprofita la cabana bovina i ovina, hi ha també bestiar porcí estabulat i avicultura. L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia, complementada per l’agricultura (prats, cereals, patates i farratges), amb conreus de secà, però, gràcies a la sèquia derivada del Segre, preponderen les terres regades. Avui, però, s’han vist superades pel gran creixement de les activitats derivades del turisme. És tradicional l’explotació de prederes per a la producció de llicorelles per a cobertes. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble s’esglaona en un coster a la vora del torrent Forcat; destaca l’església romànica de Santa Cecília, del segle XII, on hi ha una capella amb un retaule gòtic.

Dins el terme hi ha el poble de Talltorta, el veïnat del Castell, la masia i antic poble de Sallenç, els despoblats de Soler, Santa Fe de Talltorta i Sant Grau de Talltorta, i la zona residencial del camp de golf, una urbanització de xalets d’estiueig i turisme d’hivern.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

42 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 98,15 km2, 1.061 m alt, 1.995 hab (2016)

0baixa_cerdanyaEstès a banda i banda de la conca alta del Segre. És el centre de la subcomarca de la Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La part muntanyosa del terme, accidentada pels contraforts del Cadí, és coberta de prats alpins i de boscos de pi negre, pi roig i avets.

Les principals fonts de riquesa són la ramaderia porcina, ovina i, especialment bovina, hom hi cria també aviram; i l’agricultura (farratges, cereals, patates, llegums, horta i fruiters), complementades per l’explotació forestal i algunes indústries agropecuàries. També hi ha pesca de truites al Segre. El municipi és també un centre d’estiueig i d’excursions. S’hi celebren dues fires.

La vila, edificada en un turó, a l’esquerra del Segre i dominant el camí natural; l’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Jaume, té a prop una torre i escasses restes de l’antic emmurallament, i és emplaçada davant l’indret de l’antic castell de Bellver, fundat el 1225, com a nou centre de la sots-vegueria del Baridà i d’una important Batllia.

El municipi comprèn, també, els antics pobles i llogarets de Beders, Baltarga, Bor, Coborriu de Bellver, Nèfol, Olià, Santa Eugènia de Nerellà, Pedra, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena de Talló, Sant Martí dels Castells, Talló i Nas, les caseries de Lavascort, Anes, l’Ingla, Vilella i Cortariu, importants masies i els despoblats de Saig i Gallissà de Talló.

El 1962 li foren incorporats els municipis d’Éller i Talltendre i el 1973 el de Riu de Pendís, que es tornà a segregar el 1997.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques