(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Plana de pasturatge, a Montellà de Cadí, al vessant septentrional del Cadí, damunt la vall de Ridolaina.
Hi passa el camí de Gósol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló (més conegut com a pas de Gosolans).
El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras.
(ort ant: Aja) Poble (1.170 m alt) de l’antic municipi de Vilallobent. A la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d’un km del límit amb l’Alta Cerdanya, frontera franco-espanyola. Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença.
Guifré I el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia.
L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791.
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 17,42 km2, 1.263 m alt, 173 hab (2017)
(o Grus) Estès des del Moixeró i la tossa d’Alp fins a la plana, drenat pels torrents de la Valira i de Fontllebrera, afluent del Segre. Gran part del terme és cobert de bosc.
Agricultura de secà: cereals (sègol, blat i civada), prats, farratge i patates; el regadiu és molt minso i s’hi cultiva horta i fruiters. Les grans extensions de prats i pastures afavoreixen l’activitat de la ramaderia (bestiar boví, oví, porcí i equí). Explotació forestal. Activitats derivades de l’estiueig (a la Valira). Àrea comercial de Puigcerdà.
El poble està situat en una petita eminència, damunt el torrent de la Valira; església parroquial de Sant Climent, del segle XVII, de base romànica.
Dins el terme hi ha, també, la caseria de la Valira i els despoblats de les Ferreres i Vilagrau.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,34 km2, 1.173 m alt, 93 hab (2017)
(o Riu de Pendís) De nova creació en segregar-se el 1997 del de Bellver de Cerdanya. Situat a la Batllia, a l’accès nord del túnel del Cadí, el terme s’estén pels vessants nord-orientals de la serra de Cadí, entre el Moixeró fins a la plataforma terciària de Urús; drenada pel torrent de les Planes, afluent, per l’esquerra, del Segre. El terme és ple de boscos de pì negre, d’avet i de pi roig,
Agricultura de secà (farratges, cereals i patates) i de regadiu, que aprofita els regatges derivats del Segre. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí).
El poble s’assenta a la dreta del torrent de les Planes, al voltant de l’església parroquial dedicada a sant Joan Baptista (construïda el 1011, però restaurada i modificada al segle XVIII), conserva un retaule barroc del 1754.
El terme comprèn també el poble de Canals.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)
Situat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.
Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.
La vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.
Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.
Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 21,21 km2, 1.096 m alt, 224 hab (2017)
Situat al límit amb el Baridà, a la Batllia, a la dreta del Segre i accidentat al nord i nord-est pels contraforts meridionals de la serra de l’Esquella i pel serrat de Sant Quintí, on hi ha les coves d’Anes, amb estalactites i estalagmites.
Prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví. Hom també conrea cereals (sobretot blat), patates, farratge, llegums, horta i fruiters. Les indústries antigues han deixat pas a una incipient indústria hotelera i funcions residencials i d’estiueig. Àrea comercial de Puigcerdà.
El poble és enlairat; església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic; el castell de Prullans esdevingué el 1309 centre de la baronia de Prullans.
El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic castell de la Bastida (1.630 m alt), el llogaret d’Ardòvol, els veïnats de Sotanut i de la Serra, la masia i antic terme d’Orèn i l’antiga ermita de Santa Anna.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 6,57 km2, 1.124 m alt, 232 hab (2017)
(o Prats i Sampsor) Situat a la riba esquerra del Segre, al peu de la Tosa d’Alp, entre la Batllia i la resta de la Cerdanya, al peu de la muntanya inferior del Moixeró. Els antics boscs de roure han estat substituïts en bona part per plantacions de coníferes.
Agricultura amb cereals de secà (blat, ordi, civada i sègol) i farratges. La ramaderia és una important font d’ingressos municipal; bestiar boví i porcí. Al sud de Sansor hi ha unes mines de lignit en explotació. El turisme i la funció residencial hi pren cada cop més rellevància.
El dos nuclis més importants del terme són els pobles de Prats de Cerdanya (format pels nuclis de Capdevila i el Barri), cap del municipi, i el de Sansor; hi ha també el santuari de Sant Salvador de Predanies (segles XI-XII) i la urbanització del Pla.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 54,95 km2, 967 m alt, 554 hab (2017)
Estès des del vessant septentrional de la serra de Cadí fins a la riba dreta del Segre (límit septentrional), a la subcomarca del Baridà. Es constituí el 1970 per l’annexió dels antics termes de Montellà de Cadí i Villec i Estana. El terreny és accidentat i la superfície forestal ocupa una bona part del terme.
L’economia local es basa en la ramaderia porcina, bovina, ovina i equina, l’explotació forestal i l’agricultura de secà, amb conreus de farratge i cereals.
El poble de Martinet, cap municipal, és un tradicional lloc d’estiueig. L’església parroquial és dedicada a sant Eloi.
El municipi comprèn, a més, la vila de Montellà de Cadí, els pobles de Villec, Estana i Béixec, els antics termes d’Escàs, Ridolaina i Esconsa, l’antic castell de Sanromà, el santuari de la Mare de Déu de Bastanist i l’antic llogaret de Tronxó.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 37,34 km2, 1.539 m alt, 99 hab (2016)
Situat a l’alta vall Tova, drenada pel riu Duran, a l’eix pirinenc, sota les serres de l’Esquella i de Campcardós, a l’oest de Puigcerdà i al límit amb l’Alta Cerdanya. El relleu és força accidentat, amb boscos de pi negre i pi roig (bosc de Meranges) i prats alpins. Hi abunden també els estanys, destacada zona d’excursionisme (refugi dels Engorgs).
El municipi viu avui bàsicament del turisme, que ha eclipsat la ramaderia i l’explotació forestal. L’agricultura se subordina a la ramaderia (prats de regadiu per al bestiar boví). Àrea comercial de Puigcerdà.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII, famosa per la seva portalada romànica, així com el Museu de l’Esclop i les capelletes de Sant Antoni i Sant Serni.
Dins el municipi hi ha, també el nucli agregat de Cirul.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,93 km2, 1.224 m alt, 1.467 hab (2016)
Enclavament d’administració espanyola dins l’Alta Cerdanya (a l’estat francès) a conseqüència del tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit.
Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S’ha desenvolupat com a centre turístic i d’estiueig, amb algunes petites indústries. Àrea comercial de Puigcerdà.
La vila és al peu de les restes de l’antic castell de Llívia, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del segle XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d’un Sant Crist del segle XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió, circular, dels segles XIV-XV, antiga casa de la vila i presó, i la farmàcia del segle XVII, la més antiga d’Europa. La uneix a Puigcerdà (des del pont de Llívia) una carretera internacional.
El terme comprèn, a més, els pobles de Cereja i Gorguja, la caseria de Gorguja Petita i l’església de Sant Llorenç de Prada.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume I
Dades dels Països Catalans 