(ant: Saltèguel) Despoblat, a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota la muntanya de Saltèguet (2.013 m alt) i l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).
El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el segle XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet.
(Alp, Baixa Cerdanya)
Despoblat, esmentat el 835. És a la vall d’Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l’esquerra, desemboca a la riera d’Alp el torrent de Sagramorta, que davalla de Supermolina.
La seva església era dedicada a sant Vicenç. El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars.
L’única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu.
(Ger, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.117 m alt), al nord-est del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al segle XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al segle XVIII.
L’antiga església parroquial (Santa Eugènia) és romànica, amb un interessant portal esculpit.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Llogaret. La seva població és formada per alguns ravals (el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana) i per cases disperses.
L’església parroquial (Sant Jaume) ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació.
El lloc és esmentat ja al segle X.
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
(o Raür) Riu, afluent dretà del Segre, format a Ur per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí; poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà i la Guingueta d’Ix i, per tant, frontera franco-espanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu col·lector.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Altiplà del Pirineu axial, a l’interfluvi dels rius d’Arànser i de la Llosa.
Hi ha el refugi excursionista del Cap-de-rec, de la Federació Catalana de Muntanyisme.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Antic castell de l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt (2.155 m alt), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt (2.030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.
Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí. Al segle XIII passà als Pinós.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.125 m alt), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S’allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans.
L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic.
El lloc és esmentat ja el 839; formà part del vescomtat d’Urtx.
Formà municipi independent fins l’any 1969. L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l’estació de Queixans i el mas d’Amunt.
(Catalunya, 1660 – 1716)
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt del Coll de Nargó.
En depenia la sots-vegueria de Ribes, amb la qual sumaven 13.437 h el 1718.
Dades dels Països Catalans 