(Catalunya, 1660 – 1716)
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt del Coll de Nargó.
En depenia la sots-vegueria de Ribes, amb la qual sumaven 13.437 h el 1718.
(Catalunya, 1716 – 1833)
Demarcació administrativa, creada el 1716 pel decret de Nova Planta.
Comprenia l’antiga vegueria de Puigcerdà i la sots-vegueria de Ribes.
El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al segle XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al segle XVII als Linyau (o Llinau), cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al segle XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)
Poble i cap del municipi, situat al peu del vessant septentrional de la plataforma terciària de Urús.
És dividit en dos nuclis: Capdevila, amb l’església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1.124 m alt, abans emmurallat, que constituí, probablement, a l’edat mitjana una força o castell; i el Barri, a l’oest.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre), que neix sota el coll de Pendís i aflueix al seu col·lector davant Prullans.
Té els barris del Pedró i del Raval.
De la seva església parroquial (Santa Eulàlia) depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Bellver de Cerdanya / Riu de Pendís, Baixa Cerdanya)
Veure> la Batllia (petita regió).
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (o les Pereres de Baix, ant: Perera) de l’antic municipi de Queixans, a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble.
L’església parroquial (Sant Esteve) és romànica.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Grup d’estanys (estany Superior -2.360 m alt- i Inferior de la Pera -2.310 m-), al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet.
Prop dels estanys hi ha el refugi dels estanys de la Pera, edificat el 1957.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Cim (2.235 m alt) de la serra que separa les valls de la Llosa (a l’oest), de la Quera (a l’est) i de Bellver de Cerdanya (al sud), dins l’antic municipi de Talltendre.
Dades dels Països Catalans 