Poble i rodal, a l’extrem meridional del terme, al límit amb el de Santa Pola, prop de la costa.
El 1885 hi fou traslladada la parròquia (Sant Francesc) del Molar.
Poble i rodal, a l’extrem meridional del terme, al límit amb el de Santa Pola, prop de la costa.
El 1885 hi fou traslladada la parròquia (Sant Francesc) del Molar.
Rodal, a l’est de la ciutat.
Veure> Sant Felip Neri (poble).
Rodal, 7 km a l’est de la ciutat.
(llat: Colonia Iulia Illici Augusta) Nom romà de la ciutat d’origen ibèric, emplaçada a l’actual Alcúdia d’Elx.
Importants restes arqueològiques ibèriques (Dama d’Elx).
Municipi florent sota els romans, s’hi encunyà moneda.
Veure> les Torres de Gaitan (rodal).
(Crevillent / Elx, Baix Vinalopó)
Llacuna entre els dos municipis, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó. Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx.
Les terres bonificades de les Pies Fundacions (Sant Felip Neri) la limiten per ponent.
Constitueix una important reserva ornitològica (unes 200 espècies d’ocells). El 1988 fou declarat Parc Natural.
Enllaç web: Parc Natural el Fondo
Rodal i parròquia, al sud de la ciutat.
L’església de Sant Antoni de Pàdua fou erigida en parròquia el 1957.
la Florida (Alacant, Alacantí) Barri perifèric obrer, a l’est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l’antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser.
la Florida (Benetússer, Horta) Barri, al sud del nucli principal.
la Florida * (Crevillent, Baix Vinalopó) Veure> Sant Antoni de la Florida (barri).
la Florida (Dolores, Baix Segura) Caseria, al sud-est de la vila.
la Florida (Paiporta, Horta) Barri del municipi, a l’esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya.
Veure> Misteri d’Elx (representació dramàtica des del segle XV).