(Callosa de Segura, Baix Segura)
Caseriu, situat a l’enclavament del camp de Callosilla, al nord de la serra de Callosa i separat del sector principal pel terme de Redovà.
Callosilla
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Baix Segura
Callosa, serra de
(Callosa de Segura / Coix / Redovà, Baix Segura)
Elevació muntanyosa (568 m alt), de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades peni bètiques que fan de límit amb la fossa del Segura.
El seu cim és termenal dels tres municipis, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer.
Cabezo Lucero, necròpoli de
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Necròpolis ibèrica del municipi. Fou utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros, així com la Dama de Cabezo Lucero.
Sant Miquel de les Salines (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 54,95 km2, 75 m alt, 6.773 hab (2015)
(o Sant Miquel del Camp, cast: San Miguel de Salinas) Situat als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, al sud de la comarca, entre els municipis de Torrevella i Oriola, que pràcticament l’envolten.
L’agricultura de regadiu és possible gràcies a un canal de Regs de Llevant; hi ha conreus de cítrics i hortalisses.
El poble és en un creuer de camins. L’església parroquial de Sant Miquel fou erigida el 1722 al cim d’un turó del sector meridional del camp d’Oriola, ciutat a la qual havia pertangut fins aleshores; des d’aquella data s’inicià la formació del poble.
Bóvedas, Las
Poble, situat vora la sèquia d’Alquibla, a la dreta del Segura, al límit amb el terme d’Almoradí.
Originàriament únic nucli de població del municipi, era situat a 500 m de la casa del marquès d’Algorfa, que donà nom al municipi.
En estendre’s fins al voltant d’aquesta, el poble prengué el nom d’Algorfa, i el de Las Bóvedas ha restat per a un dels seus barris.
Sant Isidre (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 11,7 km2, 12 m alt, 1.915 hab (2016)
(cast: San Isidro) El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola. Comunica amb les localitats d’Albatera i Crevillent.
L’origen de Sant Isidre es troba vinculat als projectes de fundació agrícoles sorgits a l’empara de l’Institut Nacional de Colonització, durant els anys 1950. En 1952, es va engegar la transformació de terrenys improductius, amb aprovació de la bonificació de saladores. En 1956 es van començar a lliurar els nous habitatges i lots de terres als que anaven a ser els seus veïns.
El nucli urbà es trobava dins del terme municipal d’Albatera, i rebia el nom de San Isidro de Albatera, municipi del que va seguir depenent durant les següents dècades. Finalment, en 1993 es va independitzar d’Albatera, creant un municipi independent amb el nom de San Isidro. Àrea comercial d’Oriola.
Sant Fulgenci (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 19,75 km2, 4 m alt, 9.021 hab (2015)
(cast: San Fulgencio) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Vinalopó, a l’esquerra del Vinalopó, prop de la seva desembocadura i al nord del delta del Segura.
L’agricultura, en gran part de regadiu i amb predomini de les hortalisses, n’és la riquesa principal. Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional, ara ja desaparegut. Àrea comercial d’Elx.
El poble és al sud del terme, s’integrà a l’establiment de les Pies Fundacions. L’església parroquial és dedicada a sant Fulgenci.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Lo Martínez i Lo Pedreño.
Enllaç web: Ajuntament
Rojals (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 27,56 km2, 8 m alt, 18.127 hab (2015)
(cast: Rojales) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura.
L’agrícola és la base dels seus recursos econòmics, i en la major part és de regadiu; els conreus principals són els cítrics i les hortalisses, seguits del blat i el blat de moro. Al secà hi ha ametllers, oliveres, cereals i garrofers. Població en ascens, un cop frenada l’emigració que es dirigia a Barcelona, Elx i França.
La vila és en bona part a la dreta del riu. L’església parroquial és dedicada a sant Pere. El terratrèmol de l’any 1829 esfondrà totalment la població.
La població disseminada correspon en bona part als antics llogarets de La Garriga, Las Heredades, Saavedra i Torrejón de San Bruno.
Enllaç web: Ajuntament
Bonança -Baix Segura-
(ant: Bonanza) Caseriu, a la dreta del Segura, entre la ciutat i La Aparecida, al peu de la serra d’Oriola.
Redovà (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 9,36 km2, 25 m alt, 7.623 hab (2014)
(cast: Redován) Situat en zona de parla castellana del País Valencià. Accidentat en part per la serra de Callosa, entre aquesta i el riu Segura, on hi ha la rambla de Redovà.
L’agricultura de regadiu és la base de l’economia, possible gràcies als regatges derivats de la sèquia de Callosa i a diferents pous; els conreus més estesos són els d’hortalisses, blat de moro, cotó i alfals. Precisament l’expansió del regadiu ha permès un increment demogràfic tot al llarg del segle XX. La indústria es derivada del sector agrícola (conserves). Àrea comercial d’Oriola.
El poble és d’origen islàmic; església parroquial dedicada a sant Miquel.
El municipi comprèn també el barri de San Carlos.
Dades dels Països Catalans 