Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat

Bellestar de la Tinença, el

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble (713 m alt) i antic municipi: 41,84 km2, a la Tinença de Benifassà, annexat el 1977 a l’actual. El poble està situat sobre un turó al centre d’una vall molt erosionada per les aigües que aflueixen al barranc de la Pobla.

Accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat, és drenat pel riu de la Sénia i d’altres cursos d’aigua.

Formà part de la tinença del monestir de Benifassà. El 1838, durant la Primera Guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals.

Bel -Baix Maestrat-

(Rossell, Baix Maestrat)

Poble i antic municipi, a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel (1.005 m alt), al límit entre els Ports i el Maestrat.

D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I de Catalunya i estigué sota el domini del monestir de Benifassà.

Jana, la (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 19,59 km2, 299 m alt, 733 hab (2014)

Situat entre els rius Cérvol i Sec, a les planes i als turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota.

Economia agrícola de secà, que cobreix gairebé el 90% de la superfície (oliveres i vinya, i, amb menys importància, cereals i ametllers). Hi ha avicultura. Àrea comercial de Vinaròs. La manca de desenvolupament industrial al poble ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i Vinaròs.

La vila és situada en el pla; església de Sant Bartomeu (fi del segle XVII). La Jana, des del moment de la conquesta cristiana, com la resta del Maestrat, pertangué a l’orde de l’Hospital, i posteriorment al de Montesa.

Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Josep i de Santa Anna.

Enllaç web: Ajuntament

Barcella, la -Baix Maestrat-

(Xert, Baix Maestrat)

Despoblat, aturonat, a 4 km de la vila, al nord, a la zona muntanyosa que separa les conques del riu de Cervera i del riu Cérvol, on hi ha la roca de la Barcella i la mola del Murar.

Només resta l’antiga església de Sant Pere de la Barcella, que esdevingué santuari de Sant Marc, amb hostatgeria.

El barranc de la Barcella, que neix als vessants orientals del Turmell i passa prop d’aquesta església, desemboca al riu Cérvol per la dreta.

Cervera del Maestrat (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 93,2 km2, 316 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Cervera del Maestre)  Situat a la vall mitjana del riu Sec o rambla de Cervera. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, és aspre i abundant en pedreres de marbre.

Només unes 4.000 ha són conreades, especialment de secà (cereals -blat i ordi-, vinyes, oliveres i ametllers), circumstància que ha provocat, a manca d’altres recursos, un progressiu descens demogràfic. Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Vinaròs.

El poble es troba aturonat a l’esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l’antic castell de Cervera; hi destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria. Fou capital de la batllia de Cervera.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Costa.

Castell de Cabres (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 30,75 km2, 1.129 m alt, 16 hab (2014)

Situat al vessant meridional de la serra de Sant Cristòfol, a la zona més alta i més àrida de la subcomarca de la Tinença de Benifassà, al nord-est de Morella.

Més de la meitat del terreny, de relleu molt muntanyós i amb algunes hectàrees de bosc (principalment pinedes), és improductiu, circumstància que ha provocat el despoblament del municipi. Els conreus, tots de secà, es limiten al blat i a les patates. Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és sobre una petita elevació, dominat per l’església parroquial dedicada a sant Llorenç; als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol.

Rebé la carta de població el 1233 per Balasc d’Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà.

Enllaç web: Ajuntament

Canet lo Roig (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 68,7 km2, 329 m alt, 760 hab (2014)

Situat entre la Tinença de Benifassà i la plana septentrional del Maestrat, al curs mitjà del riu Cérvol. Una part del terme és accidentada.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura, bàsicament de secà, amb cereals, oliveres i vinya. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat un constant descens demogràfic durant tot el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet (440 m alt); l’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, conserva el retaule de la Missa de Sant Gregori, d’autor anònim del segle XVI, anomenat per aquesta obra el Mestre de Canet lo Roig.

Dins el terme hi ha nombroses masies, actualment en procés d’abandó.

Enllaç web: Ajuntament

Càlig (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 27,45 km2, 122 m alt, 2.080 hab (2014)

Situat al pre-litoral, a la conca baixa de la rambla de Cervera, al nord-oest de Benicarló.

Gairebé tota la superfície del terme, suaument accidentat (coll de Càlig, de 171 m alt), és ocupada per conreus, amb gran predomini del secà i basada en els cultius mediterranis: garrofers, vinya, oliveres, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar oví. Complementen la vida econòmica local l’explotació de pedreres de marbre i algunes activitats industrials. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és dalt d’un turó, a la dreta de la rambla de Cervera, al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç (1785); la casa de la vila és l’antic palau dels Vallterra.

Dins el terme es troba l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Benicarló (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 47,9 km2, 21 m alt, 26.521 hab (2014)

Situat a la plana de Benicarló i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de Castelló de la Plana.

Hi ha cultius d’horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l’aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). El port, construït entre el 1932 i el 1946, és exclusivament pesquer. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Lloc d’estiueig i d’afluència turística, factors que han provocat l’increment de la població, sobretot de l’edificació, i la creació d’una indústria hotelera. Dins el terme hi ha un parador nacional de turisme. Centre d’atracció comercial.

La ciutat, situada en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica; l’església parroquial de Sant Bartomeu (construïda entre el 1724 i el 1743) té la façana barroca i conté pintures de Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve i Bonet. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556).

Enllaç web: Ajuntament

Aulerit, pantà d’

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal.