Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat

Fredes

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés. L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar.

Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos.

Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l’actual.

Fonts, platja de les -Baix Maestrat-

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Platja, a la vora d’Alcossebre.

Font de la Salut, la

(Traiguera, Baix Maestrat)

Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut), al sud de la vila. És un notable edifici, amb parts gòtiques i renaixentistes, iniciat el 1439 i consagrat el 1521.

Construït a la vora de la font on, segons la tradició, fou trobada la imatge que s’hi venera. Forma un conjunt d’església, hostatgeria i casa del capellà.

Al camí des de la vila hi ha set creus esculpides. Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca.

Estellers, mas d’ *

(Baix Maestrat)

Veure> Sant Jordi del Maestrat  (vila i municipi).

Ermitana, l’

(Peníscola, Baix Maestrat)

Santuari (Mare de Déu de l’Ermitana), situat al costat del castell, on hom venera una imatge antiga, del tipus de marededéu trobada, patrona de la ciutat.

L’actual edifici, decorat amb ceràmiques de l’Alcora. fou bastit sobre un d’anterior, pel governador Sancho Echevarria en 1708-14.

Enroig

(Xert, Baix Maestrat)

Caseria, a l’esquerra de la rambla de Cervera, aigua amunt de la vila.

Coves, rambla de les *

(Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta)

Veure> riu Segarra  (curs d’aigua intermitent).

Costa, la -Baix Maestrat-

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat)

Santuari (Mare de Déu de la Costa), prop de la vila.

La imatge fou traslladada a l’església parroquial.

Cossis, punta dels

(Vinaròs, Baix Maestrat)

Cap de la costa, dins de la comarca, al nord de la desembocadura del Cérvol.

Coratxà

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble (1.231 m alt), situat al cim d’un turó. L’església depèn de la del Boixar.

La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà. Al segle XVII, durant al guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses.

Municipi fins al 1972, aquest any fou annexat a la Pobla.