Poble de l’antic terme de Peratallada, és situat al peu dels darrers contraforts de les Gavarres, prop de les restes de l’antic castell de Peralta.
L’església es sufragània de la parròquia de Vulpellac.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble, al sector oriental del terme, en ple massís de les Gavarres.
Formà part de la baronia de Cruïlles, i el segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles.
L’església parroquial és dedicada a santa Pellaia.
(Calonge, Baix Empordà)
(o Santa Maria del Mar) Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertany) i de Palamós.
Tingué una certa vitalitat als segles XIII i XIV. El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat. En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona.
No en romanen restes.
(Palafrugell, Baix Empordà)
Caseria, al sud-est de la vila, prop del camí de Calella de Palafrugell.
El nucli principal és format per un grup de masies, amb dues torres de defensa, centrades per l’antic mas de Santa Margarida, de la família Borrull (segle XV), remences, un membre de la qual rebé de Ferran II el privilegi de generositat. Passà per enllaç al segle XVIII als Veí.
(Corçà, Baix Empordà)
Església, situada a l’esquerra del Rissec.
És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa; actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Santuari, a l’interior de la vall de Santa Caterina, als vessants septentrionals del Montgrí. Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat.
El 1893 el temple es trobava en estat ruïnós i un filantrop de Torroella pagà la remodelació que culminà el 1915.
Inspirà a Víctor Català la seva novel·la Solitud.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
(o de Montnegre) Antic poble, al sector muntanyós del nord-oest del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre (Gironès).
(Palafrugell, Baix Empordà)
Santuari, situat a la costa, dalt el promontori (165 m alt) que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per llevant la cala de Llafranc. Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià.
Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia. Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona; l’edifici del santuari fou renovat el 1770.
Prop seu hi ha una hostatgeria. L’antic altar barroc fou destruït el 1936. S’hi celebren diversos aplecs.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble (112 m alt), al nord-est del terme, a ponent del nucli de Cruïlles.
L’església parroquial de Sant Sadurní (esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet) fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura, esmentat ja al segle XII. El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona.
El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)
Poble, situat al sud de la ciutat, a la dreta de la riera de Vilar.
L’església parroquial de Sant Pol havia estat de l’ardiaconat de Girona.
Dades dels Països Catalans 