(Reus, Baix Camp)
Barri perifèric, a l’oest del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant.
Manca dels principals equipaments d’infraestructures i serveis.
Arxiu d'etiquetes: Baix Camp
Mussara, serra de la -Alt Camp/Baix Camp-
(Alt Camp / Baix Camp)
Alineació de la Serralada Pre-litoral, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al nord, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, i, al sud-est, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, paral·lela als Motllats i al sud d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge, que culmina a 1 055 m alt, al pic de la Mussara.
La vegetació, relativament humida (botjars, alzines i roures), és afavorida per les boires persistents “de mar” i “de riu” (l’Ebre).
Mussara, la -Baix Camp-
(Vilaplana, Baix Camp)
Despoblat (980 m alt), situat al límit amb el Priorat.
Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud dels Motllats.
L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és damunt els cingles de les Airasses. Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya. L’església parroquial era dedicada a sant Salvador.
El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana.
Motllat, el
(o els Motllats) Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona.
Ocupa uns 6 km en direcció nord-sud i 3 km en direcció est-oest, i l’altitud depassa el miler de metres.
És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques (del Liàsic) i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella.
Moster, el *
Mollo, el
(Baix Camp / Priorat)
(o el Mirador) Cim (922 m alt) de la Serralada Pre-litoral Catalana.
Situat al sud de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis d’Alforja, Arbolí, Porrera i Cornudella de Montsant.
Misericòrdia -Baix Camp-
(Reus, Baix Camp)
Santuari de la ciutat, al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.
La seva construcció fou decidida pel consell municipal el 1592, amb motiu d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora.
Fou acabat el 1601, i entre el 1652 i el 1683 fou engrandit.
El cambril és del 1771 (refet el 1954, després de les destruccions del 1936).
Miramar -Baix Camp-
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
(ant: Guardamar) Lloc, a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del segle XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre (Banyoles).
A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja (de la qual queden les restes) per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona.
A mitjan segle XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les instal·lacions de Miramar foren abandonades definitivament.
Modernament ha estat incorporat al complex turístic de la costa.
Masriudoms
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble (199 m alt), situat 5 km a l’est del cap del municipi, a l’est de Masdemboquera, prop de la riba dreta del riu de Llastres.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Formava part del terme general de Tivissa.
Mascalbó
(o Mascalvó) Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament.
Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se’n desprengué el 1852.
Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.
Dades dels Països Catalans 