Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Berard i de Cortiada, Gaspar de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706.

En l’assemblea de braços de Barcelona (1713) es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria. Durant el setge de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità de la Coronela, la companyia d’argenters.

Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. L’emperador Carlos VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà (1717), que fou reconegut per Felip V de Borbó l’any 1726.

Bellver i Balaguer, Josep

2 Respostes

(Lleida, 1630 – Viena, Àustria, 5 abril 1732)

Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697).

Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent d’Antoni de Villarroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14).

Ocupada la ciutat (11 setembre 1714), fou detingut i traslladat al castell d’Ondarrabia (Fuenterrabia), d’on fou alliberat l’any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova.

Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.

Bellver, Feliu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Gènova ?, Itàlia, segle XVIII)

Militar. Fill de Josep Bellver i Balaguer. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 entrà de capità al regiment del Roser, que manava el seu pare, i participà a la defensa de Barcelona.

El 14 d’agost de 1714 tirà el coet de senyal per iniciar el contraatac que desidiria favorablement la gran batalla del baluard de Santa Clara.

L’11 de setembre, en començar la batalla final, es trobava amb el seu pare al sector del convent de Sant Agustí. El general Bellver l’envià, amb el sergent major Soro, al front d’una columna de socors cap a l’esquerra, per deturar el gran avanç enemic per l’interior de la línia de muralla. A la cortina de Jonqueres aconseguí de plantar cara als filipistes. Ell i Soro dispararen personalment dos canons carregats de metralla contra els borbònics, després d’haver esperar amb gran sang freda, que s’acostessin a vint passos. Fou un dels protagonistes dels ferotges combats que seguiren per aquella part, amb la primera represa del baluard de Sant Pere.

Més tard participà al terrible contraatac organitzat pel conseller en cap Rafael Casanova. Durant la darrera fase de la batalla prengué part als aferrissats encontres del sector de Sant Pere.

Segons Mateu Bruguera, s’oferí voluntàriament a acompanyar el seu pare quan aquest fou empresonat pels ocupants i tancat al castell de Fuenterrabia fins al 1719. Aleshores s’exilià amb el general i anà a Gènova.

Bell-lloc, comtat de

4 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1707 per l’arxiduc Carles d’Àustria, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc que li havia concedit el 1705, al sergent major d’infanteria i tresorer de l’exèrcit de l’Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc (Vallès Oriental).

El títol ha passat als Mercader.

Batlle, Baldiri de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 10 juny 1714)

Cavaller. Partidari de Carles d’Àustria, aquest el nomenà cavaller (1707).

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona (del 30 juny al 6 juliol 1713) on es decidí la defensa contra Felip V de Borbó, Batlle fou signatari de la protesta per una decisió més pacífica.

Així i tot, acceptà el desig de la majoria i serví amb zel en el seu lloc de capità al regiment de la Diputació durant tot el setge de la ciutat.

Resultà malferit el 6 de juny de 1714 durant un bombardeig enemic a la muralla i morí uns dies després.

Bastida, Jordi de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 17 agost 1714)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1709, amb el grau de capità, es trobà assetjat durant un mes al castell de Benasc. Tot i la superioritat dels atacants, organitzà sortides que els feren molt de mal, abans que els filipistes es retiressin definitivament. Formant al regiment de la Ciutat de Barcelona, assolí el grau de tinent coronel.

El 25 de juliol de 1713, durant el setge de Barcelona, lluità durament entorn de la plaça i al sector de Montjuïc. El 10 d’agost de 1713, seguint ordres, aconseguí evacuar amb pèrdues mínimes i evitant l’encerclament, la posició avançada de Santa Madrona.

Durant la darrera fase del setge, Villarroel el nomenà comandant fix del baluard de Santa Clara, el 27 de juny de 1714. Els borbònics llançaren el primer assalt a Barcelona, el 12 d’agost pels baluards del Portal Nou i de Santa Clara, en aquest segon l’enemic fou rebutjat heroicament, després d’haver arribat a ocupar-lo parcialment. En aquella lluita resultà malferit i morí uns dies després.

Bassons, Marí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 12 agost 1714)

Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona.

En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9 juny 1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s’entrevistà amb l’almirall francès Ducasse.

El 12 d’agost següent prengué part a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l’arma blanca. Bassons hi morí.

Bassols i Rafart, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona on es decidí la resistència contra Felip V de Borbó.

Durant el setge de 1713-14 fou capità de la Coronela i defensà heroicament el baluard del Portal Nou contra gran quantitat d’assaltants, a l’assalt definitiu del 11 de setembre. Després d’una hora i mitja de resistència, hagué de cedir la posició per trobar-se ja encerclat per les tropes enemigues. S’obrí pas a la baioneta i pogué tornar a contactar amb la resta dels defensors de la plaça.

Més tard, passà al sector central, engruixint els efectius amb què el coronel Thoar contraatacà molt durament pel convent de Sant Agustí, i en la qual Bassols morí.

Després de la capitulació els seus béns foren confiscats.

Barnoya, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Era tinent quan esclatà la guerra de Successió. El 1705 es passà al camp austròfil tan bon punt es produí l’arribada dels aliats a Catalunya.

En unió dels germans Desvalls, i al front de forces improvisades, ocupà a finals d’octubre de 1705 Tamarit de Llitera, Montsó i Fraga, tot i que les tropes borbòniques hi feren dura oposició.

El 1708 fou nomenat tinent coronel del regiment de cavalleria de Clariana, constituït aleshores. Tot seguit féu la campanya per reduir Sardenya a l’obediència de Carles d’Àustria.

Lluità després al Principat.

Barceló i Anguera, Josep

2 Respostes

(Capçanes, Priorat, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Guerriller austriacista. Germà de Pere Joan. Actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot i Font i, un cop abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d’Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques.

Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança (1718) lluità contra les tropes de Felip V de Borbó al costat dels francesos, en estreta col·laboració amb el seu germà.

Amb l’acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita; Barceló hagué d’abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l’emperador.