Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Dalmau, Josep -militar, s XVII/XVIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Devers la fi de la guerra de Successió ocupava la plaça de sergent major al regiment de la Ciutat de Barcelona, unica unitat regular completa, encara que petita, que tenia la ciutat quan, el 25 de juliol de 1713, comença el llarg setge.

Després de diverses accions, és trobava al convent dels Caputxins la nit en què aquest fou assaltat (17 juny 1714). Degut a la mort del comandant de la posició, hagué de posar-se al front de la defensa i organitzar després el replegament, seguint el pla previst per Antoni de Villaroel, que fou un èxit gràcies a la seva serenitat durant la lluita i a la gran quantitat de baixes infringides als borbònics.

Fou ferit a la batalla del baluard de Santa Clara (14 agost), degut a això no fou empresonat després de la capitulació de Barcelona.

Dalmases i Ros, Pau Ignasi de

4 Respostes

(Barcelona, 8 setembre 1670 – 10 juny 1718)

Diplomàtic i historiador. Fill d’un acabalat comerciant.

Doctorat en arts i filosofia (1688), formà una gran biblioteca i promogué la creació de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700).

A les Corts Catalanes del 1701-02 fou nomenat primer cronista de Catalunya; l’any 1705 actuà d’ambaixador a Madrid, per obtenir la llibertat d’uns presos, però també ell fou empresonat. Alliberat pocs mesos després, es passà al partit dels Àustries i participà en diverses gestions durant la guerra de Successió.

El 1713 fou ambaixador català a Londres i tractà d’aconseguir l’ajut d’Anglaterra. Però les dilacions de la Regència anglesa, després de la mort de la reina Anna, feren fracassar la missió. Un cop capitulà Barcelona (1714), passà a París, se sotmeté a Felip V de Borbó i retornà a Barcelona.

Entre les seves obres cal remarcar Disertación histórica sobre la patria de Paulo Orosia (1702), Historia general de Cataluña i Notas a la biblioteca de Nicolás Antonio.

Cuiàs, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou un dels millors capitans del regiment de Sant Narcís durant la defensa de Barcelona.

El 6 de setembre de 1713 resultà ferit al combat de la Creu Coberta. Es distingí especialment en el victoriós contraatac del 12 d’agost de 1714 al baluard del Portal Nou.

Després de la capitulació emigrà a Viena, on arribà el 18 de desembre de 1714, junt amb altres quatre oficials més, els primers procedents de l’ocupada Barcelona.

Cros, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel.

El 14 d’agost de 1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit.

Reintegrat al servei, l’Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla.

Creu, Esteve de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar austriacista. Fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants.

Pel gener de 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d’Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta.

Costa, Francesc -artiller-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artilleria especialitzada en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla.

Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa.

Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.

Cortada i Sellers, Joan Baptista de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)

Austriacista. Conegut també per Cortada i Jonquer.

Fou un dels iniciadors de la guerra de Successió a Catalunya (primavera del 1705) i obtingué el nomenament de coronel.

Prengué part activa en la defensa de Barcelona i fou un dels partidaris de continuar la guerra (Junta de Braços, juny-juliol de 1713).

Amb la derrota li foren confiscats els béns, i el 1715 abandonà el país i es dirigí a Itàlia.

Cortada i Sellers, Francesc de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Àustria, segle XVIII)

Austriacista. Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc (1705).

Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà. El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català; però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria.

Després del 1714 els seus béns foren confiscats.

Corradó, Joan Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. El 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment que agrupava als valencians que es trobaven al setge de Barcelona.

Participà amb la seva unitat a moltes i notables accions disputades al baluard de Santa Clara, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Morí durant la batalla final, defensant el sector del Cornalatge.

Cordelles i Ramanyer, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Germà de Felicià i de Francesc. Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Fernández de Velasco.

El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona.

Combaté fins el juliol de 1713, que, malalt, presentà la dimissió.

Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu.