(Alella ?, Maresme, segle XVII – segle XVIII)
Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14).
Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades).
Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat.
(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)
Militar. Combaté a la guerra de Successió.
En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de cavalleria de Sant Jordi. Per l’agost de 1713 sortí de Barcelona, ja assetjada, amb l’expedició del diputat militar Berenguer. Gestionà amb l’austríac comte de Wallis la compra de 600 cavalls de l’exèrcit imperial.
Participà en diverses vicissituds d’aquella expedició, fins que restà bloquejat a Alella amb el gros de les forces. Presidí el consell de guerra que hi feren els principals oficials. Aconseguí reintroduir-se a Barcelona, travessant el setge i col·laborà en la defensa de la ciutat.
L’11 de setembre participà als contraatacs del Pla d’En Llull, i fins al final de la gran batalla figurà en la defensa d’aquell sector, de la qual sobrevisqué.
Fou un dels pocs caps superiors catalans que no foren empresonats pels borbònics. Obtingué un passaport i s’exilià.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Capità de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14).
L’11 de setembre guarnia el baluard de Sant Pere, i amb el seu foc contribuí a l’èpica defensa del baluard més proper, el del Portal Nou. Un cop l’enemic arribà per darrera del baluard de Sant Pere, agafà els homes que li restaven i s’obriren pas a la baioneta fins al baluard de Jonqueres, on sostingué la defensa durant una part de la batalla.
En produir-se el gran contraatac encapçalat pel conseller en cap Rafael Casanova, s’hi sumà, i morí en els combats cos a cos que seguiren.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Militar i polític austriacista. Exercí com a advocat. Capità de la Coronela de Barcelona (1684).
Membre del Consell de Cent, negocià l’establiment d’un port franc a Barcelona (1706). Membre de la Junta de Braços (1713).
Participà en les juntes agregades al govern durant el setge de Barcelona.
Els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, vers 1636 – 1727)
Noble. Comte de Plasència.
Fou diputat militar de la Generalitat de Catalunya (1690). Va oposar-se a la política de Felip V de Borbó i intervingué en la guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles III de Catalunya.
Protector del Braç Militar, fou un dels dirigents de la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques.
Li foren confiscats els béns, i l’any 1716 fou exiliat a Segòvia.
(Aragó ?, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble. Fill de Joan de Lanuza i d’Oms, el comte de Plasència.
Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l’aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V de Borbó, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d’aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència.
Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l’ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l’última mobilització forçosa.
L’Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l’enemic fou rebutjat repetidament i hagué d’encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d’aquests combats.
(Reus, Baix Camp, 5 octubre 1658 – 27 febrer 1744)
Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí.
El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar.
L’any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d’aquella…, obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d’una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Polític. El 22 de juliol de 1713 fou elegit Diputat Reial de la Generalitat del Principat. El seu mandat coincidí amb el gran setge de Barcelona.
Fou un dels prohoms que anaren a lluitar al baluard de Santa Clara arran dels assalts enemics, rebutjats, l’agost de 1714.
L’11 de setembre, en companyia d’altres membres del govern, tragué la bandera de Sant Jordi i acudí a lluitar a la plaça de Palau. Encara que la bandera seria retirada per no exposar-la a caure en poder de l’enemic, Grases tornà al mateix sector i hi combaté durant la batalla.
Caiguda la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una renda anual de 17 lliures.
(Alaior, Menorca, 25 maig 1642 – Barcelona, 12 agost 1708)
Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d’agustins de Barcelona (1658).
Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687).
Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge.
Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d’habilitador del braç eclesiàstic.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Resident a Barcelona, en 1713-14 formà part de la Junta 24na agregada al govern provisional català. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona amb la categoria de mercader. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels ocupants.
Dades dels Països Catalans 