Arxiu d'etiquetes: assagistes

Bellmunt, Domènec de

1 Resposta

(Bellmunt d’Urgell, Noguera, 28 gener 1903 – Tolosa de Llenguadoc, França, 14 maig 1993)

(Domènec Pallerola i Munné)  Assagista i narrador. Estudià dret i s’exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera. Publicà a París la revista de combat “El Fuet”. Retornà poc abans de la República i col·laborà assíduament a “La Publicitat”, “L’Opinió” i “La Nau”. Fou secretari de Lluís Nicolau i d’Olwer.

Va publicar unes quantes novel·les, com Les banyes del Tibidabo, o Homes de la terra (1935), entrevistes i retrats literaris, una biografia de Lluís Companys (1945) i els assaigs L’organització internacional del treball (1930), Causes de l’anticlaricalisme espanyol (1967).

Exiliat el 1939, s’establí a Tolosa i dirigí la publicació “Foc Nou”. Després va publicar Cinquanta anys de periodisme català (1975) i Anecdotari de 50 anys de periodisme (1978). Col·laborà en diverses publicacions, sobretot al diari “Avui”. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Alomar i Villalonga, Gabriel

15 Respostes

(Palma de Mallorca, 7 octubre 1873 – El Caire, Egipte, 7 agost 1941)

Assagista, poeta i polític. Col·laborà a la revista àcrata “La Ciencia Social”, rebutjà formalment el tradicionalisme nacionalista català i subratllà el fet nacional en allò que té de progressista i democràtic.

Participà en tots els intents de bastir un partit nacionalista d’esquerres. El 1917 fou un dels fundadors del Partit Republicà Català, i hi fou membre del directori. El 1923 fundà, juntament amb d’altres, la Unió Socialista de Catalunya.

Fou l’únic intel·lectual català que, després de l’assassinat de Salvador Seguí (1923), condemnà en una sèrie d’articles el pistolerisme patronal i acusà les autoritats d’ésser encobridores o inspiradores dels fets. Elegit diputat a les Corts Constituents de la Segona República i ambaixador d’Espanya a Itàlia (1932) i a Egipte (1936-38).

Col·laborà assíduament a la premsa de Madrid. Representa l’escriptor de tendència avançada de l’escola mallorquina. La seva poesia, influenciada pels poetes francesos i italians del vuit-cents, té preocupació formal i precisió del llenguatge. Tota la seva obra poètica fou recollida en el llibre La columna de foc (1911).

Com a assagista revelà una acurada consciència crítica i una vasta cultura. Tracta els mateixos motius culturals dels noucentistes, encara que amb intenció i forma diferents.

Autor de les proses Un poble que’s mor, Tot passant (1904) i d’assaigs com La estética arbitraria (1905), on exposa les seves idees estètiques en contra del naturalisme. Escriví Catalanisme Socialista (1910), El futurisme, etc, i esdevingué un teòric del modernisme.