Arxiu d'etiquetes: Àsia (morts a)

Faura i Prat, Frederic

(Artés, Bages, 13 desembre 1840 – Manila, Filipines, 23 gener 1897)

Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s’especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l’Observatori de l’Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica.

De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l’arxipèlag.

Des de l’any 1886 es dedicà a reorganitzar l’Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l’època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica.

Badia i Leblich, Domènec

(Barcelona, 1766 – Damasc ?, Iran, 1818)

Ali Bei”  Viatger i escriptor. Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1801, juntament amb el geògraf Simó de Rojas Clemente, presentà a Carles IV de Borbó un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica.

Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic. Home intel·ligent i observador, i també bon dibuixant, reeixí en la seva missió i, a més a més, recollí abundant material sobre la geografia, l’art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visità. Com a fet remarcable cal dir que aconseguí d’entrar a la Meca.

En tornar al país (1808), es trobà amb el fet consumat de l’ocupació napoleònica. Oferí aleshores els seus serveis a Josep I que li concedí diversos càrrecs administratius. El 1814 marxà a París amb les tropes franceses. Fou aleshores que Napoleó li encarregà un nou viatge, també científic, a l’Índia. Aquest cop, però, la seva missió no podia deixar d’inquietar els anglesos, màxims competidors de França en el terreny de l’expansió colonialista. Així, Badia no pogué arribar a l’Índia, sinó que desaparegué a Damasc, probablement assassinat per instigació d’agents britànics.

Badia és un dels primers exemples d’aquest tipus d’agent colonialista (Brazza, Stanley, el també català Sinibald de Mas, etc), que proliferà durant el segle XIX. És, alhora, pel seu esperit observador i la seva curiositat enciclopèdica, un dels darrers representants de la figura del viatger il·lustrat setcentista.

Deixà una relació de la seva expedició titulada Voyages d’Alí Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807 (París, 1814), traduïda a l’anglès (1816), a l’alemany (1816), a l’italià (1817), al castellà (1836) i dues vegades al català (1888 i 1934), llibre que s’inscriu dins el gènere il·lustrat dels viatges.