Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Anglora i Chaban, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 octubre 1832 – 15 gener 1875)

Escriptor en castellà i, esporàdicament, en català. Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret, ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla i, pare de família nombrosa, menà en general una vida difícil.

Concorregué a certàmens poètics diversos i deixà entre d’altres obres el llarg poema castellà La humana comedia (1871), i el recull Poesias (1875), on inclogué alguns dels seus poemes en català.

La seva poesia, en general de tema religiós, alterna els encerts de detall amb les caigudes i precipitacions.

Amat i de Lentisclar, Feliu d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1749)

Historiador. Fill de Francesc d’Amat i de Planella. Baró de Sant Miquel de Castellar.

Fou arxiver de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada.

Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultivà la poesia.

Alberch i Fugueras, Ramon

Deixa un comentari

(Girona, 1951 – )

Historiador i arxiver. Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha orientat la seva formació i dedicació professional al patrimoni cultural de caràcter històric.

Director de l’Arxiu Municipal de Girona (1978-89), arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona a partir del 1989 i director de l’Institut Municipal de Història de Barcelona des del 1992; els anys 1987-88 fou director executiu del “Projecte d’Ordenació d’Arxius de la Ciutat de Barcelona”, estudi que ha permès dur a terme l’organització de l’actual sistema municipal d’arxius.

Impulsor i cofundador de l’Associació d’Arxivers de Catalunya -de la qual fou president en 1983-93-, i membre del Comité Director d’Arxius Municipals del Consell Internacional d’Arxius.

És autor i coautor de nombrosos treballs històrics sobre la ciutat de Girona i també sobre arxivística.

Aguiló i Miró, Àngel

2 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1947)

Erudit, arxiver i bibliotecari. Bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona.

S’encarregà de l’edició pòstuma d’algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster, com Lo llibre de la Mort (1899), Lo llibre de l’Amor (1901), etc.

Deixà alguns treballs d’investigació i d’erudició.

Udina i Martorell, Frederic

2 Respostes

(Barcelona, 29 setembre 1914 – 30 desembre 2011)

Historiador, arxiver i catedràtic. Germà de Santiago. Catedràtic de la Universitat de Barcelona, fou director del Museu d’Història de la Ciutat (1959-76) i director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1961-82).

Ha estat degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor en aquesta mateixa universitat, així com delegat de cultura de l’ajuntament barceloní (1975-76) i fundador i director de l’Institut Interuniversitari d’Estudis medievals.

D’entre els nombrosos llibres que ha publicat, destaquen els reculls El llibre blanc de Santes Creus (1947) i El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X (1951), i els treballs L’escut de la ciutat de Barcelona (1979), Documents cabdals de la Història de Catalunya (1985), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona (1995) i, en col·laboració amb J.M. Garrut, Barcelona, vint segles d’història (1963).

Soler i March, Leonci

3 Respostes

(Manresa, Bages, 6 desembre 1858 – 24 agost 1932)

Advocat, arxiver i polític. Germà d’Alexandre. Cursà la carrera de dret a Barcelona i els estudis d’arxiu a l’Escola Superior de Diplomàtica a Madrid.

El 1882 fou nomenat arxiver municipal de Manresa i representà aquesta ciutat a les corts fins al 1910, any en què fou elegit senador per Barcelona, com a candidat per l’Econòmica d’Amics del País.

Regionalista monàrquic, portà a terme una campanya en pro de l’autonomia i de la llengua catalanes. Es dedicà especialment a l’estudi dels trescentistes.

Fou el pare de Lluís Soler i Terol.

Sarret i Arbós, Joaquim

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 4 agost 1853 – 25 setembre 1935)

Arxiver i historiador. Autodidacte, col·laborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893.

Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte (1894), Etologia de Manresa (1901), La séquia de Manresa (1906) i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae (1921-25), i centenars d’articles.

Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres i cronista de la ciutat de Manresa, en morir era degà dels arxivers de Catalunya.

Sans i Travé, Josep Maria

Deixa un comentari

(Solivella, Conca de Barberà, 1947 – )

Arxiver i historiador. Llicenciat en història medieval i professor de la Universitat de Barcelona (1972-80). Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (1973-80), reprengué el 1984 la publicació d'”Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols”. Dirigí, des del 1982, les publicacions de la Fundació Noguera. Cap del servei d’arxius de la Generalitat de Catalunya (1980-92), i des del 1992, de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Ha col·laborat en obres generals, com Lexikon des Mittelalters i Catalunya Romànica, ha coordinat l’edició d’obres com Estudis sobre Història de la Institució Notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera (1988) i ha dirigit l’edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994-96). És autor, entre d’altres, d’Història del Tallat (1986) i Els papers de Salamanca. Història d’un botí de guerra (1996).

En el període 2003-04 assumí la direcció general del patrimoni cultural. L’any 2006 ingressà, com a acadèmic numerari, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i, el 2008, a l’Acadèmia de Doctors de la Universitat de Barcelona.

Picanyol i Pla, Llogari

Deixa un comentari

(Moià, Bages, 31 març 1896 – Sabadell, Vallès Occidental, 3 setembre 1968)

Arxiver i historiador. Escolapi ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys. Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde (1932-58), fundà i dirigí les revistes “Ephemerides Calasanctianae” (1932-58), “Rassegna di storia e bibliografia scolapica” (1937-58), “Archivium Sch. P.” (1936-55), on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya.

Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l’Epistolario di S. Giuseppe Calasanzio (1949-56) i moltes obres específicament escolàpies. Una forta polèmica dintre de l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on fundà, dirigí i fou quasi l’únic redactor de les revistres trimestrals “Sabadellum” (1960-68) i “Modilianum” (1960-67), gairebé exclussivament en català, sobre temes monogràfics locals i comarcals. És autor també d’una petita monografia de Moià (1958).

Duran i Sanpere, Agustí

9 Respostes

(Cervera, Segarra, 5 juny 1887 – Barcelona, 29 abril 1975)

Historiador, arxiver i arqueòleg. Cursà els estudis de lleis i de filosofia i lletres a Barcelona. L’any 1917 fou nomenat director de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i, gràcies a l’esforç i a la dedicació, aconseguí de convertir-lo aviat en Museu d’Història de la Ciutat, del qual fou nomenat director l’any 1919.

Col·laborador, promotor i organitzador d’institucions, arxius, excavacions i museus, tingué una actuació definitiva en el salvament dels arxius catalans durant la guerra civil.

Aportà contribucions de gran transcendència a la història de Barcelona, que aplegà en els tres volums de Barcelona i la seva història (1970, 1973 i 1975). Autor d’abundants treballs sobre història, art i arqueologia, entre els quals destaquen Els retaules de pedra a Catalunya (1930), Per a la història de l’art a Barcelona (1960), Tornant-hi a pensar (memòries, 1961) i Felip V i la ciutat de Cervera (1963).