Arxiu d'etiquetes: artistes

Massana, Escola *

Deixa un comentari

(Barcelona, 1929 – )

Veure> Escola Massana  (institució d’ensenyament d’art).

Mas i Marí, Regí

Deixa un comentari

(Benifaió, Ribera Alta, 7 setembre 1899 – Benicalap, València, 31 maig 1968)

Artista faller. De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles. Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis.

Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking (1962), de N. Ray, i de The Fall of the Roman Empire (1964), d’A. Mann.

Fou un dels promotors de la creació de la Ciutat Fallera a València.

Gelabert i Riera, Sebastià

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca, 25 novembre 1715 – Manacor, Mallorca, 22 abril 1768)

Escriptor i artista popular. Des de la infantessa treballà al camp. Personatge de vida agitada, conegut per En Tià de Sa Real. La seva habilitat de glossador i els seus dots per pronosticar fets futurs li ocasionaren alguns conflictes amb la Inquisició, que l’acusà de bruixeria.

Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l’any 1744 i sigüents fins a 1750 (1846), comèdies religioses Vida de Santa Bàrbara, Comèdies de Sant Antoni de Viana i Comèdia de Sant Sebastià, i diversos entremesos, entre els quals l’Entremès de mosson Pitja, conservat per tradició popular.

A Mallorca, encara avui hom n’explica nombroses anècdotes.

Ferrant -artistes, s XIX/XX-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1806 – Madrid, 1917)

Llinatge d’artistes. Iniciada per Lluís Ferrant i Llausàs.

Esteràs, Joan

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 1747 – Illes Balears, segle XVIII)

Artista. Prengué l’hàbit de Sant Joan el 1771, a Malta. L’any següent tornà a Mallorca.

Excel·lí en la construcció d’instruments musicals. Practicà el dibuix i l’escultura. Féu miniatures pintades sobre vorí o pergamí.

Estampa Popular de València

7 Respostes

(València, 1963 – 1967)

Moviment artístic. Sorgí per influència d’un moviment homònim castellà. La seva actitud fou de recerca d’alternatives al realisme contemporani en funció del seu desig de reflectir les tensions socioculturals del moment.

Identificats amb el llenguatge del corrent Crònica de la Realitat, es decantaren per un expressionisme popular senzill d’exposició, directament vinculat amb l’anomenada civilització de les imatges, i posaren en relleu tota la seva força expressiva i testimonial.

El seu llenguatge, gairebé impersonal, facilità la presentació no la interpretació ni la representació del contingut, nodrit amb l’enfrontament crític amb la societat tecnificada i massificada, amb l’home instrumentalitzat i alienat.

Intervingueren en el moviment l’Equip Crònica, Martí i Quinto, J.A. Toledo, J.M. Gorris i el crític Tomàs Llorens, entre els més destacats.

Espai d’Art Contemporani de Castelló

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1999 – )

(EACC)  Institució. És situada en un edifici funcional, amb dos espais destinats a exposicions, dissenyat per l’arquitecte valencià Juan Esteban Chapapría.

És el primer d’una sèrie d’equipaments promoguts pel projecte Castelló Cultural, impulsat d’ençà del 1997 per l’ajuntament de la ciutat amb el suport de la Generalitat Valenciana, que pretén dotar Castelló d’una sèrie de centres culturals emblemàtics i consolidar un circuit artístic castellonenc.

Equip Realitat

1 Resposta

(València, 1966 – 1976)

Equip d’artistes. Integrat per Jordi Ballester i Bonilla (Méxic 1941) i Joan Cardells i Aleman.

Adscrit d’entrada al llenguatge de l’Equip Crònica de la Realitat i amb la difusió de l’Estampa popular, a partir del començament del 1970 s’orientaren cap a una pintura en què la sàtira és substituïda per una forta ambigüitat donada per imatges seriades i industrialitzades.

Equip Crònica

10 Respostes

(València, 1965 – 1981)

Equip d’artistes. Anomenat de bon començament Crònica de la Realitat, integrat per Rafael Solbes, Manuel Valdès i Joan Antoni Toledo, que se’n separà.

La seva pintura assumí la problemàtica de l’home elaborada amb un llenguatge manllevat bàsicament de la publicitat i els mitjans de comunicació i dotada d’una evident intenció satírica.

Deu des Teix, Es

Deixa un comentari

(Mallorca, 1962 – 1963)

Grup artístic. Format per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i diversos pintors anglesos, australians, canadencs, francesos, italians i, principalment, nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller.

Es presentà a les Galeries Quint, de Palma de Mallorca (agost 1962) i significà la manifestació més important de l’art no figuratiu a les Illes Balears.

Malgrat que aviat es disgregà, tingué una gran influència a Mallorca.