Antic castell, situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d’Ariet i de Santa Maria de Meià.
Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d’Ariet, que baixa del coll d’Orenga i desguassa al riu Boix
Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
Poble, pràcticament deshabitat, de l’antic municipi d’Anya, situat en un serrat, al vessant meridional de la serra de Comiols, a ponent de la carretera d’Artesa a Tremp, prop de l’hostal de Folquer.
La seva església (Sant Romà), formà part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols.
Poble (395 m alt), al peu de la muntanya de Grialó, a la plana de l’esquerra del Segre, regada pel primer tram del canal d’Urgell.
L’església parroquial és annexa de la de Vilves.
El segle XIII és esmentat el castell de Collfred.
Poble (495 m alt) de l’antic terme de Tudela de Segre, al vessant occidental de la muntanya de Grialó.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.
(Artesa de Segre, Noguera, 1863 – Bluefields, Nicaràgua, 1930)
Bisbe missioner caputxí. Exercí l’apostolat a l’Equador, a Colòmbia i a Costa Rica des del 1906.
Nomenat vicari apostòlic de Guam (illes Marianes) i bisbe titular de Mesopotàmia (Creta), el 1913 fou consagrat a Montserrat, pel bisbe Torras i Bages.
En 1914 fou nomenat vicari apostòlic de Bluefields, a Nicaragua.
Poble, situat a la dreta del riu Boix, poc abans del seu aiguabarreig amb el Segre.
Constituí un municipi fins després del 1920 juntament amb els pobles de Vernet, la Clua de Meià i la Vall d’Ariet, separat del d’Artesa de Segre per aquest riu.
Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa.
Dansa que es ballava al poble d’Alentorn per la festa major (15 d’agost). Participa d’algunes característiques del ball rodó.
La seva melodia, al compàs de 3 per 8, de ritme lent i cadència senyorial, és composta de dues parts, i constitueix un exemple interessant en el gènere.
Dades dels Països Catalans 