Oliveras i Gensana, Camil

(Figueres, Alt Empordà, 1840 – Barcelona, 6 setembre 1898)

Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876). Formà part de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans. El 1877 guanyà la plaça d’arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de la Casa Provincial de Maternitat (1883-1902), a les Corts de Sarrià, de la cúpula de l’església del Sagrat Cor, de Barcelona, de l’església major de Santa Anna (1887, destruïda el 1936), i d’algunes construccions per al marquès de Comillas.

Projectà l’església del convent dels jesuïtes (amb J. Martorell i Montells, 1883-85).

Estigué vinculat a l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1879 i 1894), des de la qual publicà l'”Annuari de l’Associació d’Arquitectes de Barcelona”.

De la seva activitat com a dibuixant, cal destacar particularment segells, orles i capçaleres de llibres.