(Barcelona, 1924 – 15 juny 2017)
Arquitecte i pintor.
Com a pintor ha estat molt apreciat a Mèxic, on la seva família s’exilià el 1941, i on el 1968 li fou concedit el premi Kreimerman.
La seva obra es mou dins l’informalisme.
Com a arquitecte guanyà, conjuntament, el concurs per al projecte del Palau dels Esports, destinat als Jocs Olímpics del 1968, a Mèxic.
(Alemanya, segle XV – Barcelona ?, segle XVI)
Mestre d’obres i escultor. L’any 1514 fou mestre major de les obres de la catedral de Tortosa.
Obrà tres imatges (Sant Eloi, Sant Andreu i Sant Joan Baptista) per a la confraria d’argenters de Barcelona (1516).
L’any 1517 col·laborà amb Bartolomé Ordóñez en les imatges corpòries del Sant Sepulcre de l’Hospital de Santa Creu de Barcelona i, posteriorment, en l’obra del rerecor de la seu barcelonina.
(Vic, Osona, 27 agost 1881 – Barcelona, 1 abril 1966)
Arquitecte.
En la seva producció arquitectònica realitzà una obra d’influència gaudiniana (Altar de la Immaculada, a Montserrat, el Pedró de Mossèn Cinto, a Folgueroles, i, molt diluïda ja aquesta influència, el monument a Verdaguer, a Barcelona).
Posteriorment adquirí un estil més personal, més adient als nous corrents arquitectònics del noucentisme, a base d’una gran monumentalitat (casa Diagonal, a Barcelona).
Fou arquitecte diocesà de Vic i de Barcelona i dugué a terme importants estudis i recerques sobre arqueologia feudal.
(València, 27 agost 1935 – Torreblanca, Plana Alta, 8 juliol 1972)
Arquitecte.
Interessat en l’aplicació d’estructures articulades i plegables en arquitectura, en base a un sistema repetitiu de mòduls, obtingué nombrosos premis.
Mort prematurament, deixà inacabades dues obres: la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres i la del Museu Paleocristià de Tarragona, i no pogué recollir el premi Auguste Perret que li concedí el 1972 la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA).
(Catalunya, segle XV – Barcelona ?, segle XVI)
Arquitecte. Establert a Barcelona, el 1516, amb Pau Mateu, treballava a la façana de l’església de Sant Miquel, obra plateresca de notable qualitat.
L’església ha desaparegut (1869) però el portal fou desmuntat i refet en una ala de la basílica de la Mercè.
És una de les primeres obres plateresques bastides en aquesta ciutat.
(Sant Vicenç de Castellet, Bages, 22 octubre 1864 – Barcelona, 30 desembre 1920)
Arquitecte. Titulat el 1889. Fou col·laborador d’Elies Rogent i intervingué en la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll.
A més, projectà convents, escoles, etc, a diverses ciutats de l’estat espanyol.
(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 – Barcelona, 1916)
Arquitecte. Titulat a Madrid el 1877. Tingué els càrrecs d’arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona.
És autor del pla topogràfic de Gràcia, on féu la casa de la vila, del col·legi dels Escolapis, santuari de la Salut (1882), de les esglésies de Sant Fèlix (1884) i de la Concepció, a Sabadell, del santuari de Sant Josep de la Muntanya (1894) i del mercat de la Llibertat, al barri de Gràcia (1888), del Panteó Mulleras de Sant Gervasi (1889), i de la parròquia de Santa Coloma de Gramanet (1915).
Tingué com a col·laborador Francesc Berenguer i Mestres.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1863 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 7 octubre 1929)
Arquitecte.
Col·laborà amb l’arquitecte Joan Baptista Feu i fou arquitecte municipal de Terrassa i de Sant Boi de Llobregat.
Projectà el mercat de la Independència (Terrassa), l’Ateneu Familiar i el Centre Artesà (el Prat de Llobregat), i el casino El Jardí (Sant Boi de Llobregat).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – València, segle XVIII)
Escultor i arquitecte. S’especialitzà en treballs d’alabastre, amb el qual imità jaspis i marbres antics.
Obres seves foren el retaule de Sant Francesc Xavier, per a la companyia de Jesús de València, i el del Roser, per a l’església de Santa Maria de Morvedre.
El seu fill i deixeble fou Andreu Paradís (València, segle XVII – segle XVIII) Escultor i arquitecte. S’especialitzà també en alabastre. Ingressà a la Companyia de Jesús i deixà diferents obres a la casa i a l’església dels jesuïtes de València.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1918 – Roda de Ter, Osona, 12 novembre 1982)
Arquitecte. Obtingué el títol professional en 1945.
Ha realitzat notables treballs de recerca i restauració d’obres artístiques, al front del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, la qual presidí del 1954 al 1978.
Dades dels Països Catalans 