(València, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 25 agost 1918)
Arquitecte i dibuixant. Es formà a Barcelona i en fou arquitecte municipal.
Projectà la reconstrucció del teatre municipal de Terrassa. Publicà una monografia, premiada, sobre la Seu d’Urgell.
El 1910 anà a l’Argentina, on s’establí i acomplí nombrosos encàrrecs.
(Picardia, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Mestre d’obres i escultor. Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardo-flamenca.
Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell (fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid), on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada.
Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen (Museu Provincial, Girona) i les escultures de la portalada de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries.
(Girona, segle XIX)
Mestre d’obres. Actiu a Girona del 1816 al 1835.
Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals.
Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major (1818), l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc (1829-32), en col·laboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano (1830).
Construí diversos habitatges particulars.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte.
Construí la capella del Roser de l’església parroquial de Mediona (1597-98) i amplià la capella i la sagristia de la Santíssima Trinitat de la Pobla de Claramunt (1612), on també construí la capella del Roser.
Juntament amb Antoni Arbell, aixecà el campanar de l’Arboç del Penedès (1622-27).
(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona -actualment convertit en Capitania General- del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana.
(Girona ?, segle XIX)
Mestre d’obres, agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d’obres a Barcelona (1872) i a Madrid (1886). Fou membre de l’Associació Literària de Girona.
Féu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà principalment a Girona (1872-1900). Féu la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el col·legi de Caritat (1884), la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció de la capella neogòtica de les josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98).
A part, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.
(Tarragona, 20 abril 1848 – 4 abril 1926)
Arquitecte. Format a Barcelona, on obtingué el títol l’any 1873. Fou arquitecte provincial de Tarragona.
És autor del monument a Roger de Llúria (Tarragona) i d’algunes obres de reforma i restauració a la catedral de Tarragona i als monestirs de Poblet i de Santes Creus, dels quals escriví unes guies.
(Felanitx, Mallorca, vers 1380 – Nàpols, Itàlia, 1454)
Arquitecte i escultor gòtic. Féu l’aprenentatge al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca, on treballaven nombrosos artistes flamencs i de la Picardia (vers el 1397) i on entrà en contacte amb uns nous corrents artístics que varen cristal·litzar, pel que fa a l’escultura, en l’estil creat a Dijon per Sluter, del qual Sagrera fou seguidor.
La seva primera obra documentada és una trona per al convent de framenors de Perpinyà (1410). El 1416 és documentat a la consulta convocada a Girona per decidir la continuació de la catedral amb una nau o amb tres naus i apareix esmentat com a mestre major de Sant Joan Nou de Perpinyà, on se li atribueix el canvi de pla d’aquest temple i l’audaç sala capitular.
A partir del 1420 es féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral de Palma de Mallorca, on dirigí la continuació de les voltes, en els seus trams quart i cinquè, i aixecà la sala capitular; al Portal del Mirador, on vint-i-cinc anys havia començat com a aprenent, deixà una de les seves màximes obres d’escultura; l’imatge de Sant Pere, per la qual li pagaren 24 florins; se li atribueix també el Sant Pau i el Sant Jaume de la mateixa porta i la Verge que hi havia al mainell.
El 1426 es féu càrrec de l’obra de la Llotja dels mercaders de Palma, on la decoració escultòrica és perfectament coherent amb la tendència a la unitat espacial.
El 1447 fou cridat a la cort d’Alfons el Magnànim, a Nàpols, on realitzà personalment la Gran Sala del Castell Nou i dirigí les obres de conjunt, llevat de l’arc de triomf de l’entrada.
La conjunció de l’obra de fortificació amb el luxe i el fast de la cort reial fan d’aquest palau, imponent, encara que no conserva res de la decoració original, una de les obres més interessants de l’època a Europa; una vegada més, el seu gust pels espais amplis es manifesta en una solució pensada per a la Gran Sala, que malauradament no pogué veure acabada, a causa de la seva mort.
(Barcelona, 21 març 1858 – 1 setembre 1931)
Arquitecte. Fill de Lluís Sagnier i Nadal i germà de Joaquim.
La seva obra, iniciada dins l’atmòsfera gaudiniana, s’orientà vers el modernisme en les variants goticitzants (Caixa de Pensions de Barcelona, a la Via Laietana, 1917), després d’haver passat per formes clàssiques franceses, elegants i rococós (torre Arnús, a Barcelona, 1904).
Amb Domènech i Estapà projectà i dirigí el Palau de Justícia de Barcelona. També són obra seva l’església i el convent dels caputxins de la Diagonal (Pompeia), la Capella Francesa, l’església del Tibidabo, etc, totes elles a Barcelona.
El 1923 fou creat marquès de Sagnier.
Fou el pare de Josep Maria i de Manuel Sagnier i Vidal.
Josep Maria i Manuel eren fills d’Enric Sagnier i Villavecchia.
Josep Maria Sagnier i Vidal (Barcelona, 16 agost 1890 – 25 abril 1978) Arquitecte. A més d’algunes esglésies parroquials i nombroses cases de renda, és autor de l’hotel Avenida Palace, a Barcelona, i de la continuació de les obres al Temple Expiatori del Tibidabo. També fou obra seva la tribuna de l’antic camp d’esports del Futbol Club Barcelona, a les Corts.
Manuel Sagnier i Vidal (Barcelona, 1891 – 6 agost 1976) Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas. Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1931. Des d’aleshores sovintejaren les seves exhibicions amb èxit remarcable.
Dades dels Països Catalans 