(País Valencià, segle XVI)
Escultor i arquitecte. Projectà les galeries exteriors de l’absis de la capella de l’ajuntament de València, la construcció de les quals començà el 1566.
Gregori, Gaspar
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: arquitectes
Gonzálvez de Coniedo, Josep
(Asp, Vinalopó Mitjà, vers 1741 – ? , segle XVIII)
Arquitecte, escultor i pintor. Considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià. Hom li ha atribuït erròniament la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors.
S’indiquen com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang a Alacant.
Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena (Asp) a Elx i la delimitació del pla d’Elx.
Goerlich i Lleó, Xavier
(València, 29 novembre 1886 – 25 març 1972)
Arquitecte. Estudià a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914. Desenvolupà la seva carrera professional a València.
Les seves millors obres són anteriors al 1920 i acusen la influència del modernisme. Però, més tard, optà per un eclecticisme clàssic i monumentalista, ignorant per complet el nou corrent racionalista que s’estava imposant per tot Europa, com la part de la plaça de Castelar, que fou dissenyada per ell (1931).
Gitard, Guillem
(Rosselló ?, segle XIV)
Mestre d’obres. Per ordre de l’infant Joan (futur Joan I de Catalunya), construí el Castellet de Perpinyà.
Gilabert i Fornes, Antoni
(Pedreguer, Marina Alta, 1716 – València, 1792)
Arquitecte. Fou professor d’arquitectura a l’Acadèmia de Sant Carles de València des del 1768 i director general d’aquesta institució des del 1784.
És autor de la reforma decorativa interior de la catedral de València, a la qual donà un aire neoclàssic que féu oblidar les estructures gòtiques originals i que ha estat anul·lada en part.
A l’Escola Pia de la mateixa ciutat construí la gran cúpula, coneguda popularment per la mitja taronga, després reproduïda abundosament per tot el País Valencià.
Gilabert, Pere
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Arquitecte. Treballà molt a Múrcia, on és autor del palau dels Ordoños. També és seva l’església parroquial de Cieza.
Geli, Agustí
(Catalunya Nord, segle XVI)
Arquitecte. Fou nomenat per Carles I arquitecte del rei en morir Joan Cabestany.
Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya.
El seu fill Berenguer Geli (vers 1559-1629) el succeí en el càrrec.
Gaspar de Sant Martí
(Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)
Escultor i arquitecte. L’any 1596 professà en el convent del Carme de València, on realitzà la major part de la seva obra (porta de l’església i ampliació d’aquesta, primer cos del campanar, capella de la Comunió, etc).
També projectà obres civils per a la ciutat de València, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa.
Gascó i Massot, Vicent
(València, 11 març 1734 – 6 juliol 1802)
Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779.
El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (vers 1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera.
Traçà el camí del Grau de València (1788) i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.
Garcia, Josep
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)
Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.
Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.
Traçà també la catedral d’Eivissa.
Dades dels Països Catalans 