(Nàquera, Camp de Túria, 1879 – València, 1955)
Mestre i arqueòleg. Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i col·laborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.
Publicà diversos estudis, entre els quals: Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles, etc.
(València, 10 maig 1941 – Alacant, 28 agost 2003)
Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem.
Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973).
Fou director del Museu Arqueològic d’Alacant.
(Florença, Occitània, 13 juliol 1852 – Elna, Rosselló, 29 gener 1930)
Arqueòleg i botànic.
Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament, a la “Revue Catalane” (1908-12), Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa (1914) i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne (1914), així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics.
(Alcoi, Alcoià, 20 juny 1914 – Madrid, 10 setembre 2004)
Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l’art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions al País Valencià i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries.
També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).
(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1858 – 8 gener 1934)
Arqueòleg i publicista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i cursà estudis d’arxiver bibliotecari i d’antiquari.
Cronista d’Elx, fou membre de l’Acadèmia i de l’Institut Arqueològic de Berlín. El 1890 fou nomenat president de l’Arqueològica Il·licitana. Col·laborà a “Las Provincias” de València i a la “Revista de Arquitectura” de Barcelona.
Publicà, entre altres obres, la Historia de Elche (1895) i l’Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen de sus aguas (1914).
(Maó, Menorca, 19 juny 1863 – 4 març 1949)
Arqueòleg, historiador i dibuixant. Fill de l’argenter Joan Hernández i Pons. L’any 1898 dirigí la “Revista de Menorca” i el 1905 fundà l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.
Dirigí, també, el Museu Municipal d’aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.
Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l’illa de Menorca, premiada el 1926 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Fou el pare de Joan i de Francesc Hernández i Móra.
(Badajoz, Extremadura, 1948 – Mallorca ?, novembre 2017)
Arqueòleg i prehistoriador. Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.
Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guàrdia i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V.
Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria (1994), La colonización púnica en Mallorca (1997) i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear (1997).
(Elna, Rosselló, 3 desembre 1915 – 23 novembre 1988)
Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d’Elna, del qual va ser conservador fins al 1972.
És autor d’Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70).
Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).
(Alacant, 1698 – València, 1776)
Arqueòleg i eclesiàstic. Es doctorà en teologia. Fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de València..
Publicà diverses obres d’arqueologia i també algunes de caràcter religiós
(Madrid, 1956 – )
Arqueòleg. Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on fou professor d’arqueologia des de l’any 1989.
Ha centrat el seu treball de recerca en el món fenicio-púnic de la Mediterrània occidental, particularment al Païs Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació. Ha estat director de la revista “Saguntum” (1988-98).
Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con incineración infantil del Puig des Molins (1983), La necrópolis del Puig des Molins (Ibiza). Campaña de 1946 (1984) i (amb altres autors) La colonización fenicia en la isla de Ibiza (1990).
Dades dels Països Catalans 