Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Vives i Escudero, Antoni

Deixa un comentari

(Madrid, 4 febrer 1859 – 19 maig 1925)

Arabista, numismàtic i arqueòleg. Fill de menorquins, es formà a Maó. El ministeri d’instrucció pública li encarregà la redacció (1905) del volum dedicat a les Balears del Catálogo artístico y monumental de España. Explorà navetes i talaiots menorquins i els comparà amb els nuraghi sards.

Publicà també Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópolis de Ibiza (1917). Reuní una important col·lecció de monedes i peces arqueològiques, que oferí al municipi de Maó.

Visedo i Moltó, Camil

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Veny i Melià, Cristòfor

Deixa un comentari

(Porreres, Mallorca, 13 juny 1925 – Palma de Mallorca, 17 març 2007)

Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965.

És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies.

Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, l'”Archivo Español de Arqueología”, el “Noticiario Arqueológico Hispánico”, “Iberia”, “Classical Folia”, “Randa”, etc. Fou director de la revista “Lluc” que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana.

Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista “Trabajos de Prehistoria” el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.

Valcárcel y Pio de Saboya, Antoni de

Deixa un comentari

(Alacant, 15 març 1748 – Aranjuez, Castella, 14 setembre 1808)

Militar i arqueòleg. Comte de Lumiares. Fou un arqueòleg típic del segle XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques. L’any 1800, fundà un jardí botànic a Mutxamel (Alacantí) que, en estat molt malmès, encara es conserva.

El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis.

Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España (1773), Barros saguntinos. Disertación sobre estos monumentos antiguos (1779), Lucentum, hoy ciudad de Alicante (1780) i una Carta crítica (1787) a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia Atlante español. Pòstumament, el 1854 fou publicat l’important recull Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia. Mantingué correspondència amb Gregori Maians.

El 1799, a la mort de la seva mare, esdevingué marquès de Castelo Rodrigo, príncep Pio di Savoia, duc de Nocera i marquès d’Almonesir.

Societat Arqueològica Valenciana

2 Respostes

(València, 1871 – 1885)

Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià.

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica.

Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià.

Servei d’Investigacions Prehistòriques

8 Respostes

(València, 1927 – )

(SIP)  Servei d’arqueologia. Creat per la diputació provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, que en fou el primer director. Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria.

Ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses col·leccions de materials arqueològics i ha editat la revista “Archivo de Prehistoria Levantina” i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales”.

Ha col·laborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències.

L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher, Enric Pla i Bernat Martí.

Serra i Ferragut, Bonaventura

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 3 abril 1728 – 17 desembre 1784)

Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d’Amics del País de Palma.

Practicà la pintura després d’haver-se format al costat de Guillem Mesquida.

Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l’única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.

Serra i Belabre, Maria Lluïsa

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 21 juny 1911 – 19 novembre 1967)

Arxivera i arqueòloga. El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric.

Com a arqueòloga, cal consignar el seu descobriment de les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port. Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, juntament amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons.

Organitzà a Menorca la X Congrés Nacional d’Arqueologia.

Saguntum -revista-

Deixa un comentari

(València, 1962 – )

(Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia)  Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia, de publicació anual. Fundada per Miquel Tarradell i editada pel departament de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València.

Des dels seus inicis introduí una nova manera d’abordar els temes històrics valencians, prioritzant la valoració del testimoni arqueològic. Dóna cabuda també a articles d’altres indrets de l’estat, en especial d’arqueologia balear.

Rosselló i Bordoy, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 27 març 1932 – )

Prehistoriador i arqueòleg. Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i es llicencià en filologia semítica (1955) i història (1960). Director del Museu de Mallorca des del 1963, ha dut a terme una intensa tasca d’excavació i de publicació de materials arqueològics de Mallorca, centrada als períodes preromans i a l’islàmic.

Ha publicat El túmulo escalonado de Son Oms (1963), Excavaciones en Son Oms (1965), Excavaciones en Es Figueral de Son Real (amb J. Camps Coll, 1974), Excavaciones en el abrigo rocoso de Son Matge (amb W. Waldren, 1974), i treballs de síntesi, com Las navetas de Mallorca (1964), La cultura talaiótica en Mallorca (1973), La cerámica árabe en Mallorca (1974), Corpus balear de epigrafía árabe (1975), L’Islam a les Illes Balears (1968), Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca (1978).

En col·laboració amb Antoni Arribas i Miquel Tarradell, el volum primer d’una Història d’Alcúdia (1978) i, conjuntament amb Miquel Barceló, M.A. Carbonero i R. Martí, Les aigües cercades (Els quanāt(s) de l’illa de Mallorca) (1986).

Posteriorment publicà el treball de síntesi El nombre de las cosas en al-Andalus: una propuesta de terminología cerámica (1993) i, en col·laboració amb Antoni Mut i Calafell, La remembrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca (1993).

Des del 1968 fou professor associat de la Universitat de les Illes Balears.