Arxiu d'etiquetes: arquebisbat Tarragona

Sergi -arquebisbe Tarragona, s. VI-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VI)

Arquebisbe de Tarragona (vers 520-vers 555).

Presidí el primer concili de Barcelona (540) i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia (451), d’Agde (506) i d’Orleans (511).

Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers.

Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics.

Sanxis i Ferrandis, Josep

Deixa un comentari

(València, 17 desembre 1622 – Tarragona, 26 març 1694)

(o Sanxis i Arça)  Eclesiàstic. Entrà als mercedaris el 1636. Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València. Fou provincial de l’orde (1659) i general (1664).

El 1672 fou nomenat bisbe d’Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb.

El 1680 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, com a successor de Juan Manuel d’Espinosa. Celebrà concilis provincials el 1685 i el 1691. Reedifica el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica. Fou succeït per Josep Llinars.

Sagarriga i de Pau, Pere de

1 Resposta

(Viladamat, Alt Empordà, segle XIV – Barcelona, 1418)

Clergue. Ardiaca de Benasc.

Essent bisbe de Lleida (1403-07), el papa Luna el nomenà arquebisbe de Tarragona (1407-18) i cubiculari; també fou ambaixador seu al Concili de Pisa.

Compromissari a Casp, es mostrà favorable a la candidatura de Ferran d’Antequera.

Rojas-Borja i Artés, Francesc de

Deixa un comentari

(València, vers 1604 – Cartagena, Múrcia, 17 juliol 1684)

Eclesiàstic. Estudià lleis a Salamanca.

Nomenat auditor de la Rota per la corona catalano-aragonesa, visqué uns vint anys a Roma, fins que fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1653).

Celebrà dos concilis provincials el 1654 i el 1659. El 1663 fou traslladat a Àvila i posteriorment a Cartagena.

Les seves Decisiones Sacrae Rotae foren impreses a Lió el 1662.

Rocabertí i Desfar, Guillem de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Tarragona, 25 febrer 1315)

Eclesiàstic. Era fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i de Palau, i germà de Guerau i de Jofre IV.

Fou arquebisbe de Tarragona des del 1309 fins al 1315, com a successor de Roderic Tello.

El 1314, a Lleida, casà l’infant Alfons, futur Alfons III el Benigne, amb la seva primera muller Teresa d’Entença. Signà aleshores la concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.

Fou succeït a l’arxidiòcesi per Eiximèn de Luna.

Rocabertí, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Tarragona, 6 gener 1215)

Eclesiàstic. Fill probable del vescomte Dalmau IV de Rocabertí.

Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispensaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges.

Anà sovint en seguici del rei Pere I el Catòlic i el 1212, estan a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos.

El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí.

Rocabertí, Benet de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1200 – Tarragona, 1268)

Eclesiàstic. Fill probable del vescomte Dalmau V de Rocabertí.

Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252. Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps. El 1253 féu acatar a l’infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267; batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l’infant Pere el Gran.

Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266; hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres infractors del dret eclesiàstic.

Pròsper

(Tarragona ?, segle VII – Camogli, Ligúria, Itàlia, 718)

Arquebisbe de Tarragona i sant.

Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església.

S’establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli (Gènova), on fundà un monestir.

Morí amb fama de sant i el rei Luitprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies.

El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio.

Pont i Gol, Josep

(Bellpuig, Urgell, 9 abril 1907 – Lleida, 4 octubre 1995)

Eclesiàstic. Estudià filosofia i dret canònic a Roma, s’hi doctorà en teologia i hi fou ordenat el 1931. Fou vicari d’Anglesola (Urgell).

Des del 1939 fou professor al seminari de Solsona. El 1951 fou promogut al bisbat de Sogorb-Castelló.

Intervingué brillantment en el concili Vaticà II i va publicar la pastoral L’Església davant el Concili (1962), una de les més importants sobre aquest tema.

El 21 de gener de 1971 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. Per raons d’edat, cessà al front de l’arquebisbat el 1983. També fou president de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Bernat d'Olivella

Olivella, Bernat d’

(Catalunya, segle XIII – Tarragona, 29 octubre 1287)

Eclesiàstic i polític.

Fou bisbe de Tortosa (1254-70), durant aquest temps la diòcesi s’estengué a terres conquistades del Regne de València. El 1262 intervingué com a jutge en l’afer matrimonial del comte Àlvar d’Urgell.

El 1271 passà com a arquebisbe a Tarragona. Fou convocat per Jaume I, juntament amb altres personatges, a Alzira, per deliberar sobre la rivalitat entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castro, el 1272.

També aquells anys actuà com a lloctinent reial a Aragó i a Catalunya. El 1274 acompanyà el rei al concili de Lió, i el 1275 féu de componedor entre la monarquia i un sector de la noblesa.

L’any següent, mort el rei Jaume, coronà rei l’infant Pere com a delegat papal, gràcies a una butlla especial. Fou gran amic i conseller del rei Pere II el Gran; l’assistí a l’hora de la mort (1285) i li aixecà l’excomunió que li havia estat imposada per l’ocupació del regne de Sicília; en fou marmessor testamentari.

El 1277 havia encarregat al mestre Bartomeu la façana de la catedral de Tarragona, que quedà inacabada, per dificultats estructurals, a la part alta del frontis.

El seu zel per aquestes obres fou extraordinari, fins al punt que es retirà un quant temps a Escornalbou per tal de poder fer estalvis i dedicar-los a la construcció.