(Catalunya, segle XVIII – Girona, segle XIX)
Argenter.
Establert a Girona, on deixà les seves dues obres més notables: l’obra en argent de l’urna per a les restes de sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu, i l’urna del monument de Dijous Sant, a la catedral.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1869)
Argenter, cisellador i gravador d’acer.
Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals.
D’entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O’Donnell i a Prim acabada la guerra d’Àfrica (1860), projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Mestre argenter. Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement.
El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V.
Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa (1528).
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Argenter. Tenia l’obrador obert a Cervera.
Vers el 1505, juntament amb Gabriel Bonet, construí la creu processional dels paraires i teixidors de Santa Coloma de Queralt.
Restaurà el reliquiari major de Santa Maria de Cervera (1528) i obrà el de la Veracreu del Tarròs.
(Barcelona, segle XVII)
Mestre argenter.
És autor d’una excel·lent imatge processional de santa Eulàlia, treballada en argent daurat i d’estil abarrocat, que l’any 1664 els consellers de la ciutat de Barcelona van ofrenar a la santa i que es guardada en el tresor de la seu barcelonina.
(Saragossa, Aragó, segle XV)
Mestre argenter. Resident a Barcelona, actuà durant la segona meitat del segle XV.
Treballà amb Pere Dies, essent cridats per Calixt III a la cúria romana, on per referències documentals sembla que realitzaren particularment roses d’or i espases.
(Girona, segle XV – Barcelona, segle XV)
Argenter. Possiblement fill de Berenguer. Originari, probablement, de Girona. Tingué l’obrador a Barcelona.
L’any 1503 dissenyà la creu processional d’or, encara d’estil gòtic, de la seu de Girona, la qual obrà ell mateix amb la col·laboració dels Coll, argenters gironins.
També és autor, juntament amb Francesc Guardiola, de la creu major de Santa Maria del Mar de Barcelona.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Argenter. Fill de Joan Palau (Barcelona, segle XV – 1527), també argenter.
Féu la seva prova de passantia dins el gremi barceloní el 1524, presentant una àmfora clàssica amb decoració gòtica i renaixentista.
Les referències documentals el fan autor d’un reliquiari d’argent per a la parròquia de Sant Jaume (1531) i de les imatges-reliquiari de Sant Llucià i Sant Macià de Vic (1528-32).
(Barcelona, segle XV)
Argenter. Apareix documentat del 1451 al 1494 a Barcelona.
Realitzà amb Martí Ximenes de Vilanova dues creus d’argent per a Sant Jeroni de la Murtra (1451) i per a la Confraria de les Ànimes de Guissona (1462). El 1462, junt amb Francesc Artal, realitzà l’arca d’argent que havia de contenir les restes del príncep Carles de Viana, mort l’any anterior.
El 1465 fou nomenat custodi de la moneda d’or de la seca barcelonina, i el 1488 jurat del consistori de Barcelona.
Treballà per a la seu de Barcelona entre 1481 i 1491. El 1494 féu una imatge d’argent de la Verònica per a l’església de Santa Maria del Mar.
(Reus, Baix Camp, 20 setembre 1833 – Barcelona, 1 gener 1892)
Argenter i orfebre. El 1850 fundà un taller a Barcelona que assolí notable importància; féu obres per a Isabel II i nombroses peces litúrgiques.
Continuà la casa el seu fill Antoni Oriol i Ballbé (Barcelona, 1867 – 1940) Argenter i orfebre. A la seva mort, els seus descendents continuaren el taller familiar.
Dades dels Països Catalans 