Arxiu d'etiquetes: Aragó

Sant Redemptor, orde del

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 1188 – 1196)

Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la finalitat de redimir captius cristians. La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l’orde de Santa Maria de Montgaudi.

El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions.

El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius.

El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple.

Ramir II d’Aragó

(Aragó, 24 abril 1086 – Osca, Aragó, 16 agost 1157)

“el Monjo” Rei d’Aragó i comte de Ribagorça (1134-37). Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’Alfons I d’Aragó, el qual morí (1134) sense descendència, després de la derrota de Fraga, i els aragonesos l’elegiren rei.

Restà aviat quasi bé sense autoritat i hagué de fugir a Catalunya. El 1135 Ramon Berenguer IV de Barcelona l’acollí a Besalú i probablement convingué amb ell un pla a seguir.

Vers la fi del mateix any, Ramir, de manera probablement anticanònica, contragué matrimoni amb Agnès de Poitiers, la qual a la fi de l’any següent li donà una filla que rebé el nom de Peronella.

Davant l’amenaça castellana, tant Ramir com els seus sotmesos, cercaren la solució pel cantó oposat: el 1137 fou convingut a Barbastre l’esponsalici de Peronella amb Ramon Berenguer IV i el traspàs de la sobirania al comte barceloní; el mateix any els veïns d’Osca juraren fidelitat a aquest; Ramir declarà nul·les les donacions fetes per ell sense consentiment del comte; i el rei traspassà a Ramon Berenguer tots els drets i prerrogatives que havia retingut, conservant, però, el títol de rei.

Després d’això es retirà al priorat de Sant Pere el Vell (Osca), on visqué encara vint anys. Poc abans de morir reprengué l’hàbit benedictí.

Mequinensa, Parlament de

(Mequinensa, Baix Cinca, octubre 1411 – desembre 1411)

Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d’Alagó, diputats del regne d’Aragó, en ajut de Jaume d’Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d’Antequera.

Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.