Arxiu d'etiquetes: Anoia

Calonge de Segarra (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 37,15 km2, 688 m alt, 191 hab (2016)

0anoiaSituat al nord de la comarca, a la calma de Calaf, drenat pels torrents de la Roca i de Sant Pesselaç. El terme, poc conreat, abunda en vegetació natural.

La superfície conreada és dominada pel secà (cereals, vinya i oliveres), base de l’economia local, amb el complement de la ramaderia (porcina, ovina i bovina). També hi ha mines de lignit, pedreres calcàries i bòbiles. Fabricació de materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Manresa.

Al centre del poble es troben les ruïnes de l’antic castell de Calonge, arruïnat, amb restes d’una torre cilíndrica, i l’església parroquial de la Santa Fe, amb elements romànics.

Dins el terme hi ha els pobles d’Aleny, Sant Pesselaç, Durfort i Mirambell, les caseries del Soler i de les Quadres i l’antic castell i masia de Castelltort.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Calaf (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 9,22 km2, 680 m alt, 3.424 hab (2016)

0anoiaEstès per la calma, o altiplà, de Calaf en la divisió hidrogràfica de l’Ebre i del Llobregat, al nord de la comarca.

Té la principal activitat econòmica en la indústria, ben diversificada: materials de la construcció (ciment), rajoleria, maquinària, farina, gèneres de punt, etc, complementada per l’agricultura de secà (cereals) i la ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de Manresa, però el seu mercat és un dels centres del sud de la Depressió Central amb fira de bestiar.

La vila, que agrupa gairebé tota la població del municipi, s’alça en un turó coronat pel castell de Calaf (recentment restaurat), al límit septentrional del municipi; hi destaca la plaça Gran, porticada, amb l’església parroquial de Sant Jaume, col·legiata (priorat de Calaf), que és una obra gòtica del segle XVII, i altres edificis notables, com l’antic edifici canonical, del segle XIV, que durant un temps va ser convent franciscà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cabrera d’Anoia (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,00 km2, 299 m alt, 1.351 hab (2016)

0anoia(o Cabrera d’Igualada)  Situat a la ribera dreta de l’Anoia, als estreps de la serra de Puigverd, al sud-est d’Igualada, al límit amb l’Alt Penedès. Hi abunden els boscos de pins, alzines i roures. El cap del municipi és el poble de Canaletes, al sector meridional del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, ametllers i oliveres; la de regadiu és molt limitada; complementada per la indústria tèxtil. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble de Cabrera es troba dalt d’un turó, al voltant de les restes de l’antic castell de Cabrera, on hi ha l’església de Sant Salvador, d’origen romànic, per bé que molt modificada.

Dins el terme hi ha, a més, les caseries de Can Formiga i Can Feixes, l’església i quadra de Sant Miquel i la masia i antic terme de les Cucales.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bruc, el (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 47,20 km2, 489 m alt, 2.014 hab (2016)

0anoia(pop: els Brucs)  Situat al vessant occidental del massís de Montserrat, drenat per les rieres de Marganell, Guardiola i Pierola, al nord-oest de Barcelona. Hi abunden els boscos de pins, de roures i d’alzines.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina. També hi ha algunes bòbiles. Àrea comercial d’Igualada.

El poble es troba dividit en quatre nuclis: el Bruc del Mig, on hi ha l’ajuntament, el Bruc de la Parròquia, el Bruc de Baix i el Bruc de Dalt; en el segon, hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, amb absis i campanar romànics.

El municipi comprèn, a més, la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia (amb l’antic castell de la Guàrdia del Bruc), les caseries del Raval, de l’Espinac i de Can Marc de la Vall, l’antic hostal de can Maçana, l’antiga conreria de la Vinyanova, la important masia de can Jorba i el monument al Timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellprat (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,97 km2, 653 m alt, 75 hab (2016)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt, en un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres del Tallat i de Forès (serra de Bellprat), a l’esquerra de la capçalera del riu Gaià. A la part més accidentada del territori hi ha pinedes i rouredes, explotades econòmicament.

La vida econòmica del municipi és totalment agrària, amb predomini de l’agricultura de secà (blat i ordi), complementada per l’avicultura. Àrea comercial d’Igualada. La població ha minvat progressivament a partir del 1920.

El poble és troba en una vall, presidit per les restes de l’antic castell de Queralt, dalt d’un turó de la serra de Queralt; fins el 1536 no n’és testimoniada la parròquia (Sant Salvador); abans depenia de la de Sant Jaume de Queralt.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Argençola (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 47,09 km2, 716 m alt, 227 hab (2016)

0anoiaSituat al sector occidental de la comarca, a la zona de transició amb la Segarra. Hi abunden els boscs de pins i d’alzines.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura, principalment de secà, dedicada gairebé exclusivament als cereals i també ametllers i petits sectors de vinya i horta. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha també algunes pedreres, fàbriques de guix i jaciments de lignit. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El poble està situat en un promontori al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Argençola; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, neoclàssica.

El terme comprèn, a més, els pobles de Clariana, amb ruïnes de l’antic castell, Contrast, la Goda, Rocamora d’Argençola, Carbasí, Albarells i Porquerisses, la caseria dels Plans d’En Ferran, la masia i torre de Tolosa i l’antic hostal del Violí.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques