Arxiu d'etiquetes: Anoia

Pujalt (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 31,43 km2, 770 m alt, 203 hab (2017)

0anoiaSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Segarra, al sector de ponent dels altiplans de Calaf. Dues terceres parts del terme no són conreades, i les ocupen roures, pins, alzines i garriga.

Agricultura amb conreus de cereals i ametllers de secà. Té tradició la ramaderia de bestiar porcí i oví; hi ha avicultura. Pertany a l’àrea comercial de Manresa. La població ha disminuït més d’una tercera part des de mitjan segle XIX.

El poble és als vessants d’una elevació que havia coronat l’antic castell de Pujalt o de la Mota, que formà part de la marca de Berga; església parroquial de Sant Andreu, de base romànica; capella gòtica de la Concepció (1329); restes de la capella de Sant Roc.

El terme comprèn, a més, els pobles de Conill, Vilamajor dels Prats i la Guàrdia Pilosa, el llogaret de l’Astor, la caseria de les Torres, l’antic castell de Montesquiu i el mas de la Portella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prats de Rei, els (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 26,06 km2, 608 m alt, 535 hab (2017)

0anoia(ant: els Prats de Segarra)  Situat al sud-est de Calaf, al límit amb el Bages, a l’alta conca de l’Anoia, al nord-oest de la comarca.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals i patates. Ramaderia de bestiar porcí i oví. La principal activitat industrial és la tèxtil cotonera, seguida de l’alimentària i la de la fusta. Àrea comercial de Manresa.

Vila d’origen romà; església parroquial de Santa Maria, anomenada ja el 945 i bastida de nou el segle XVIII. Museu Arqueològic. La vila era murada i es conserven cases gòtiques i pòrtics que li donen un aire medieval. Centre de la sots-vegueria dels Prats de Rei. El 1465 s’hi lliurà, durant la guerra contra Joan II, la batalla de Calaf.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Solanelles, Seguers de Sant Pere i Puigdemàger, les antigues quadres d’Albereda de Montserrat i de Galí, l’antic monestir dels Prats de Rei i la torre romànica de la Manresana dels Prats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Claramunt, la (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 18,54 km2, 265 m alt, 2.190 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, a la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, a l’inici del congost de Capellades (estret de la Pobla), al sud-est d’Igualada. A la zona forestal hi ha pins pinyers i blancs, alzines, roures, matollar i erms.

S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. L’activitat industrial ha pres rellevància enfront del sector agrícola; sobresurten la indústria paperera, la tèxtil (cotonera) i la de materials de construcció. Àrea comercial d’Igualada. Important ascens demogràfic a partir del 1950.

El poble està situat al peu de l’antic castell de Claramunt, de la baronia de la Conca d’Òdena, amb capella romànica. Església parroquial de la Trinitat (segle XVIII), on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (atribuïda al segle XIII). Museu del Moble i de la Casa Pairal.

El terme comprèn, a més, el raval de la Pobla Vella, les caseries dels Vivencs, la Rata, les Figueres i l’Estrassa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Piera (Anoia)

36 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 57,20 km2, 324 m alt, 15.194 hab (2017)

0anoiaSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès, s’estén a l’esquerra de l’Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la Serralada Pre-litoral.

La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l’alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S’hi troben fonts d’aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d’estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El poble està situat al peu del castell de Piera, restaurat. Església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica. Notables cases i masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Esportiva

Orpí (Anoia)

7 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 15,23 km2, 375 m alt, 134 hab (2017)

0anoiaSituat a les ribes de la riera de Carme, afluent de l’Anoia, accidentat per la Serralada Pre-litoral Catalana, al peu de la serra de Puigfred.

Hom conrea poc més de la tercera part del territori: secà (vinya i cereals) i molt poc regadiu. La ramaderia (porcí i boví estabulat) i l’avicultura i la cuniculicultura tenen importància. Entre les activitats industrials sobresurt la indústria paperera i pedreres calcàries. Àrea comercial d’Igualada.

Al poble destaca l’església parroquial romànica de Sant Miquel (segle XII), restaurada el segle XVII. Es conserva una notable torre de l’homenatge de l’antic castell d’Orpí.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Càndia, on resideix la capitalitat, i les caseries de Can Bou i Feixes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Òdena (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,66 km2, 421 m alt, 3.614 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, a l’esquerra de l’Anoia, afluent del Llobregat, als vessants orientals de la serra de Rubió, al nord-est d’Igualada, el terme és regat per la riera de Castellolí i la riera d’Òdena.

L’agricultura és de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya, els ametllers i les oliveres. Guixeres en explotació. Té importància l’activitat industrial, on destaquen la fabricació de materials per a la construcció, la indústria derivada de la fusta (mobles), la tèxtil (gèneres de punt) i l’alimentària (cava). Àrea comercial d’Igualada.

Demogràficament ha oscil·lat durant el segle XX, experimentà un augment de 469 hab entre el 1900 (1.239) i el 1920, i una disminució de 498 hab fins al 1940, amb un creixement continu d’ençà del decenni del 1960.

El poble està situat als vessants d’un turó on hi havia l’antic castell d’Òdena. L’església parroquial està dedicada a sant Pere (segle XX).

El municipi comprèn, a més, el poble de l’Espelt, les caseries de les Casetes d’En Mussons i de les Casetes d’En Vives, el raval de l’Aguilera i les masies i veïnats de Can Sabater, Can Soler, la Font de Mas Arnau, el Pla i Samuntà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre d’Esports

Museu Molí Paperer de Capellades

Deixa un comentari

(Capellades, Anoia, 6 juliol 1961 – )

Equipament museístic. Situat a l’antic Molí de la Vila de Capellades, actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Es tracta d’un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l’actualitat. Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d’un molí paperer del segle XVIII.

El 1999 s’hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns.

Enllaç web: Museu Molí Paperer de Capellades

Museu Comarcal de l’Anoia

4 Respostes

(Igualada, Anoia, 1982 – )

Institució. Aglutina el Museu de la Ciutat i Comarca, creat el 1979, el Museu de la Pell, inaugurat el 1954, el Museu Tèxtil, fundat l’any 1955, i també l’antiga adoberia de Cal Granotes, del s XVIII.

El Museu de la Pell, el més destacat del conjunt, és el primer de l’estat espanyol i el tercer d’Europa en el seu gènere. S’hi expliquen les diverses fases de l’elaboració de la pell i les seves aplicacions. Des del 1990 disposa d’una secció, notable per la seva espectacularitat, on s’explica el sistema primitiu de fabricació d’adobs.

Enllaç web: Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

Montserrat, muntanya de

73 Respostes

(Anoia / Bages / Baix Llobregat)

Massís muntanyós (1.224 m alt), pertanyent a la Serralada Pre-litoral, que s’estén en una llargada de 20 km i una amplada de gairebé 10 km, en direcció sud-oest – nord-est, més afilat als extrems, i forma la paret occidental del congost del Llobregat.

Morfològicament, pertany al sistema Mediterrani, però estructuralment és constituït pels terrenys terciaris de la Depressió Central; una capa horitzontal de conglomerats eocènics, de 550 m de gruix -les parets del qual formen les muralles de tons grisencs-, jeu sobre les masses de conglomerats i gresos eocènics, de tons roigs, que es descomponen en una sèrie d’esglaons formats pels estrats superposats.

Aquestes pudingues (anomenades montserratines) són els dipòsits d’al·luvions fluvials que assenyalen el límit del mar eocènic, és a dir, els grans blocs rodats que, procedents de rius cabalosos, voregen el marge de la depressió de l’Ebre, però que, per un conjunt de circumstàncies, es presenten aquí amb plenitud única al món, i han donat lloc a un relleu del qual és prototipus i epònim.

Els factors que condicionen el relleu montserratí, a més de la seva natura petrogràfica, són l’erosió diferencial, que ha desfet els materials fins, però no els conglomerats més grossos, motiu pel qual ha quedat aïllat el massís pel nord, l’est i l’oest; la proximitat de la potent falla del Vallès–Penedès, l’enfonsament de la qual explica el penya-segat de l’abrupte mur meridional (pel sector nord-est, la verticalitat és conseqüència del nivell de base, 300 m més baix, a causa de l’excavació del Llobregat), i determina a més l’equidistància de les diàclasis; l’existència de diàclasis verticals, les quals tallen els estrats disposats en capes horitzontals en cubs o prismes superposats -segons el gruix del conglomerat-, i que han determinat, respectivament, formes globuloses o d’orgue, els vèrtexs dels quals s’arrodoneixen per l’erosió; l’últim factor són els fenòmens càrstics, ja que, a conseqüència de la natura calcària corona, constitueixen la singular cresta terminal.

La imaginació popular ha donat nom a les figures d’aquestes formes: els Flautats, els Frares Encantats, el Cavall Bernat, etc. A les masses dels conglomerats hi ha tots els pisos de l’eocè, els quals es poden identificar gràcies a la presència de fòssils. La màxima altitud és la de Sant Jeroni, amb 1.224 m.

La vegetació no abunda a causa de la falta de sol; als cims només apareixen mates d’alzinars entre les fissures; al vessant sud hi ha la màquia, i al nord hi ha teixos, boixos, heures, avellanes i clapes de pi blanc.

Des del monestir de Montserrat hi ha un funicular a Sant Joan i un d’aeri a Sant Jeroni; a més, hi ha l’aeri que puja de Monistrol i que enllaça el monestir amb el ferrocarril de Barcelona a Manresa.

El 1987 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya i està gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Enllaç web: Patronat de la Muntanya de Montserrat

.

Montmaneu (Anoia)

1 Resposta

Municipi d’Anoia (Catalunya): 13,62 km2, 709 m alt, 153 hab (2017)

0anoiaSituat a l’extrem occidental de la comarca, en bona part dins els altiplans de la Segarra, a la capçalera de l’Anoia. Hi ha pinedes, rouredes i carrascars.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i l’avicultura, a més d’algunes activitats turístiques (indústria hotelera) al poble de la Panadella, dins el terme, al coll del mateix nom i a tocar de la carretera N-II de Lleida a Barcelona, a on destaca el Castellot (torre del 1242). Àrea comercial d’Igualada. La població, amb tot, ha experimentat un notable descens els darrers decennis.

A la vila cal destacar l’església parroquial de Santa Maria, amb elements gòtics.

Al terme també hi ha l’antic priorat de Sant Jordi de Riquer. Al cim de la Creu del Vent s’hi troben força antenes i repetidors de telecomunicacions, així com un radar meteorològic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques