Arxiu d'etiquetes: Anoia

Torre de Claramunt, la (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 15,02 km², 363 m alt, 3.707 h (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, drenat per l’Anoia i accidentat per la serra d’Orpinell, al sud-est d’Igualada, al límit amb l’Alt Penedès.

A l’agricultura predominen els conreus de secà (cereals, vinya i olivera) sobre els de regadiu (hortalisses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria paperera, de la construcció, del calçat i alimentària. Central elèctrica. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a la dreta del riu de Gost; es formà a redós de la torre bastida 1070 pels senyors del castell de Claramunt; al seu costat es construí l’església parroquial de Sant Joan, sufragània de la de la Pobla de Claramunt fins al 1869.

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Torre Baixa i Vilanova d’Espoia i la caseria de la Serra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria del Priorat

2 Respostes

(Castellfollit de Riubregós, Anoia)

(o Santa Maria de Castellfollit)  Priorat benedictí, dependent de Sant Benet de Bages, situat prop de la vila de Castellfollit.

Consta que la seva església fou consagrada el 1083 per Bernat Guillem, bisbe d’Urgell, amb l’assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folc, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. Redactà l’acta un canonge de Sant Ruf d’Avinyó, però no consta que aleshores tingués cap comunitat definida.

Fou certament monestir a partir del 1093, en què fou cedit a Sant Benet de Bages. En depenien diverses terres i onze esglésies del veïnatge, que eren la seva principal dotació. Fou un petit priorat que només tenia un prior i tres monjos, i un sacerdot per a la cura d’ànimes annex a la seva església, a la fi del segle XIII.

Subsistí amb característiques monàstiques fins el 1593, però els últims segles sense comunitat residencial.

Resta la seva església, romànica, amb planta de creu llatina i absis rectangular, restaurada fa pocs anys; prop seu hi ha el cementiri de Castellfollit. L’edifici prioral, rehabilitat, ha estat convertit en casa de colònies.

La porta de l’església va precedida d’un pòrtic gòtic amb fornícules sepulcrals a cada banda.

Santa Maria del Camí -priorat Anoia-

1 Resposta

(Veciana, Anoia)

Antic priorat benedictí situat prop del poble de Santa Maria del Camí, a l’antic camí ral de Barcelona a Lleida.

Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília. Al segle XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer.

El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània.

A vegades és dita de Santa Maria Magdalena. Tingué culte fins el 1919. Ha estat restaurat fa poc.

Santa Maria de Miralles (Anoia)

9 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,04 km2, 543 m alt, 123 hab (2017)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d’Ancosa, la serra de Miralles (on s’aixeca el castell de Miralles) i l’agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. Àrea comercial d’Igualada. La població viu disseminada.

El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l’església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del segle XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria de la Tossa

4 Respostes

(Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Santuari (620 m alt), situat dalt de la tossa de Montbui, al costat de l’antic castell de Montbui. Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell.

El bisbe de Vic, Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada. Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035.

És un sòlid edifici pre-romànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035. Fou parròquia activa fins al 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial seva. Al segle XVI hom li afegí una capella lateral.

Restaurada entre 1954 i 1961, és ara un dels millors edificis pre-romànics del país. El 1955 fou creat el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que hi ha fet millores constants. Presideix l’altar una antiga imatge romànica de Santa Maria de Gràcia, del segle XIII.

Santa Margarida de Montbui (Anoia)

10 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 27,59 km2, 316 m alt, 9.748 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, en un terreny accidentat per petits turons modelats en els margues, a la riba dreta del riu Anoia, al sud-est d’Igualada. Des del 1981 el cap municipal és Sant Maure.

La principal activitat econòmica era l’agricultura, totalment de secà, però la proximitat de la ciutat d’Igualada ha afavorit el teixit industrial; els principals conreus són els de cereals, vinya, olivera i ametllers. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria tèxtil i metal·lúrgica. Àrea comercial d’Igualada.

Notable ascens demogràfic a partir del 1950, any en que començà a integrar-se a l’aglomeració d’Igualada; els decennis posteriors el creixement fou espectacular.

El poble és troba al sector oriental del terme; l’església de Santa Margarida fou bastida el 1614.

El municipi comprèn, a més, l’antiga quadra i poble del Saió, els veïnats del Colldelguix, can Vila-seca i can Vidal i el santuari marià (segle X) de Santa Maria de la Tossa, el millor exemplar preromànic de tres naus que resta a Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pere Sallavinera (Anoia)

12 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 22,02 km2, 588 m alt, 156 hab (2017)

0anoia(o Sallavinera)  Situat als altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell, formada per diversos torrents, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Bages. Els bosc de pins i els pasturatges ocupen una bona part del terme.

Agricultura amb tots el conreus de secà, destinats principalment a cereals i també a llegums, farratge i patates; havia tingut importància la vinya. La ramaderia porcina i l’aviram complementen l’economia. Hi ha mines de lignit i aigües minerals. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la dreta de la riera de Sant Pere, afluent de capçalera de la de Rajadell, al sud-est del terme; església parroquial de Sant Pere, de base romànica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Boixadors (ruïnes de l’antic castell), la Fortesa i la Llavinera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Nits Culturals

Sant Martí Sesgueioles (Anoia)

6 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 3,87 km2, 646 m alt, 354 hab (2017)

0anoiaSituat en una petita vall, prop de la riera Gran, als altiplans de Calaf, al sector nord-oest de la capçalera de l’Anoia (drena el terme també el seu afluent per l’esquerra, la riera Gran), al nord-oest de la comarca.

El territori, de petita extensió, és cobert en gran part per l’agricultura de secà (cereals i ametllers) i petits horts de regadiu; té alguns claps de pins i alzines i de garriga. La ramaderia (bestiar porcí) i aviram, complementen l’economia. Explotació de mines de carbó. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’extrem occidental del terme, format al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, la qual va ésser construïda al segle XVI i substituïda al segle XVIII per un nou edifici que aprofita les pedres del temple antic; hi ha un noviciat dels germans de la Doctrina Cristiana.

El municipi comprèn també el castell de Vilallonga i les quadres de Malcavaller i de Puigmoltó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Tous (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 39,21 km2, 465 m alt, 1.196 hab (2017)

0anoia(o Tous)  Situat al sud-oest de la conca d’Òdena, a les vores de la riera de Tous i accidentat per la serra de Queralt.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Petita indústria (tèxtil i agropecuària). Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tous, sota el turó que domina l’antic castell de Tous, restaurat modernament, i al voltant del qual es formà la població. L’església parroquial és dedicada a sant Martí (segle XIX).

El municipi comprèn, a més, el poble de Fiol, l’antic castell i església de la Roqueta de Fiol, la caseria de Flix, el santuari de Sentfores, les masies de l’Albereda i l’Eucària i l’església de Sant Pere de l’Erm.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rubió (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 48,00 km2, 629 m alt, 230 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb el Bages i accidentat pels escarpats relleus de la serra de Rubió, que arriba als 835 m alt al límit amb el terme d’Òdena. Drena el terme la riera de Rubió, afluent de l’Anoia dins el terme de Jorba. La major part del territori correspon a sector forestal, dividits entre els boscs de pins i alzines i els pasturatges.

Economia agrària, amb conreus localitzats als replans més suaus (cereals, farratges, patates, vinyes i oliveres). La ramaderia (bestiar porcí i de llana) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. Població disseminada, en procés de descens constant.

El poble, antic cap del municipi, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, gòtica i fortificada, i les restes de l’antic castell de Rubió.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Sant Pere d’Ardesa i de Sant Martí de Maçana i la caseria del Pla de Rubió, actual cap municipal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola del Bosc