(Sants, Barcelona, 28 juny 1918 – 1 juliol 1918)
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya a l’Ateneu Racionalista de Sants.
Els delegats assistents, representants de 75.000 afiliats, acordaren de substituir el tipus d’organització basat en sindicats d’ofici, pels sindicats únics d’indústria.
Aquest acord permeté una expansió important de la CNT a Catalunya i fou acceptat per tota la CNT en el Congrés Nacional celebrat al Teatro de la Comedia de Madrid el desembre de 1919.
Pseudònim de l’anarquista i dirigent obrer Sinesio García Fernández (1897-1983).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 30 març 1915 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 5 gener 1960)
Militant anarquista, conegut per Quico Sabaté. Després de lluitar en la guerra civil, s’exilià a França (1939).
Tornà a Catalunya clandestinament el 1943 i participà en la lluita armada antifranquista dels voltants de Barcelona. Un cop morts els seus germans, Josep (1949) i Manuel (1950), se n’anà a França, d’on retornà el 1955.
Fou mort en un enfrontament amb la Guàrdia Civil i el sometent.
La seva figura inspirà el film de Fred Zimnemann Behold a Pale Horse (1964).
(Barcelona, vers 1880 – vers 1942)
Anarco-sindicalista i professor racionalista. Seguidor de l’obra de Ferrer i Guàrdia. Fou nomenat director, el 1917, de l’Escola Racionalista “Llum” de Sants; posteriorment passà a l’Escola Racionalista de Terrassa i, ja al començament del decenni de 1930, a una escola d’Esparreguera del mateix moviment.
Roig es va fer conèixer per la seva obra positiva. A més de practicar els postulats clàssics del moviment racionalista, atorgava una gran importància a la formació política i a l’oratòria.
Membre del comitè regional de la CNT el 1923, fou empresonat durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fou un dels fundadors d'”Acción” (1930) i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30.
S’exilià a França i al poc temps retornà a Barcelona.
(Barcelona, 15 juny 1909 – La Ferté-sous-Jouarre, França, 18 juny 1939)
“Marià R. Vázquez” Dirigent anarco-sindicalista d’ètnia gitana. Anomenat també el Marianet.
Pertanyent al ram de la construcció, fou secretari de la Regional Catalana de la CNT (1934-36) i, durant la guerra civil, del Comitè Nacional d’aquesta mateixa central sindical (1936-39).
Es mostrà partidari que la CNT fes costat a la República.
(Xera, Plana d’Utiel, 23 setembre 1892 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 gener 1970)
Anarco-sindicalista. Destacà com a hàbil polemista i activa propagandista de les idees àcrates.
El 1918 es traslladà a Barcelona, i inicià les campanyes de propaganda pels pobles del Camp de Tarragona, i després pel País Valencià, juntament amb Eusebi Carbó i Carbó.
En esclatar la guerra civil anà cap al front d’Aragó amb la columna Durruti, i participà en nombroses accions de guerra.
Morí exiliada.
(Valls, Alt Camp, 2 maig 1900 – Barcelona, 2 gener 1981)
Anarco-sindicalista. Fill de família carlina, anà a Barcelona als 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical.
Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla (1921), d’on fugí per exiliar-se a França. Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys.
Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI; passà a dirigir, quan fou empresonat Felipe Alaiz, “Solidaridad Obrera”, el 1932.
Intentà tanmateix evitar l’escissió trentista, i en deixar col·laborar els caps d’aquesta tendència en el periòdic fou molt combatut per la FAI. Finalment, s’uní als iniciadors dels Sindicats d’Oposició i el 1934 participà en la fundació del Partit Sindicalista.
Durant la guerra civil fou comissari de la 33 divisió (Medrano) i el 1938 fou subcomissari general de l’exèrcit de terra.
Exiliat, tornà a Barcelona el 1966.
(Sevilla, Andalusia, s XX – Mèxic, s XX)
Anarco-sindicalista.
Paleta, formà part el 1931 a Barcelona de la FAI i fou un dels dirigents del Sindicat de la Construcció.
Pel març de 1932 substituí A. Pestaña com a secretari del comitè nacional de la CNT i tingué un destacat paper en el moviment insurreccional del gener de 1933.
A l’exili, residí a Mèxic.
(Barcelona, 1 juny 1923 – 15 agost 1936)
Revista de sociologia, ciència i art, que feren aparèixer Joan Montseny, Teresa Mañé i Frederica Montseny, primer quinzenal i a partir del 15 de novembre de 1933, setmanal.
Es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país.
Assolí un notable prestigi i comptà amb la col·laboració dels principals teòrics de l’anarquisme, però també d’intel·lectuals espanyols i europeus de diverses tendències.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Anarcosindicalista. Secretari del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918.
Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920. Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i Àngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou.
Intervingué en la Conferència de Saragossa del juny de 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l’apoliticisme i evolucionà cap al republicanisme d’esquerra.
Malgrat això, el 1930 prologà Ideas sobre sindicalismo y anarquismo, de Joan Peiró, i el 1932 traduí les Cartas de P.J. Proudhon.
Dades dels Països Catalans 