Arxiu d'etiquetes: Altura

Valldecrist, cartoixa de

7 Respostes

(Altura, Alt Palància)

Important monestir cartoixà, situat prop de la vila. Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII (1385) i del rei Pere III (1386). L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei.

Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc. La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova Santa, prop de Sogorb, que se’n separà el 1606.

Per al nou monestir hom féu una primera església de Sant Martí, consagrada el 1401, i una nova església, molt més gran, iniciada pel rei Martí el 1403 i continuada els anys següents. La seva muller Maria de Luna féu construir el claustre gòtic i dotze noves celles.

A l’època del Cisma d’Occident tingué un paper molt important, per tal com l’escollí per residència fra Bonifaci Ferrer, antic mestre de novicis, creat per Benet XIII prior general de l’orde en els territoris de la seva obediència. S’hi celebraren capítols generals entre el 1411 i el 1419, en temps també del seu successor Guillem de Lanotte.

El 1448 el monestir tenia 18 monjos i 8 llecs, però el seu nombre normal era de 24 monjos, nombre que superà el 1764, quan tenia 26 monjos, 14 conventuals, 8 donats i 17 fàmuls.

En fundar-se la Congregació Nacional de Cartoixans Espanyols el 1785 fou designada aquesta cartoixa per a residència perpètua del definitori de la congregació, i s’hi celebrà el 1774 el segon capítol general de la nova congregació. El convent fou abandonat temporalment i espoliat a l’època de la invasió francesa, i fou exclaustrat el 1835.

L’antic terreny de la cartoixa és avui explotat agrícolament, però els edificis, voltats d’un mur el 1647, són una ruïna total, i s’han ensorrat del tot els claustres i l’església gran, reformada el 1633, i les cel·les monacals. La part més sencera és la primitiva església de Sant Martí i algunes dependències, utilitzades per a magatzem agrícola. Molts elements artístics i retaules es guarden en poblacions veïnes.

Ferrer, Bonifaci

6 Respostes

(València, 1350 – Valldecrist, Alt Palància, 1417)

Jurista i eclesiàstic. Fou prior general de l’orde cartoixà, germà de sant Vicent Ferrer. Estudià a Lleida i a Perusa i es doctorà en dret civil i eclesiàstic i en teologia a Lleida.

Fou professor de dret canònic a València a partir del 1376; assessor del justícia criminal a València el 1386 i jurat en representació de l’estament dels ciutadans durant el bienni 1387-89.

El 1389 representà la ciutat de València a les corts de Montsó, i, caigut en desgràcia, fou empresonat (1389-96). El 1396 ingressà a la cartoixa de Portaceli, de la qual fou prior (1400). En aquesta època, Benet XIII li encarregà diverses missions diplomàtiques: davant el duc d’Orleans (1400), i a la cort de França (1401).

El 1402 fou elegit prior de la Grande Chartreuse i general de l’orde, i el 1408 Benet XIII l’envià com a legat al concili de Pisa; les seves gestions no foren, però, reeixides. Instal·lat a la cartoixa de Valldecrist, prop de Sogorb, hi celebrà cada any capítol general fins al 1416.

S’ocupà novament de problemes públics: sentència sobre la successió al Maestrat de l’orde de Montesa (1409) i fou compromissari a Casp (1412), on es col·locà, com tot el grup d’incondicionals del papa Luna, a favor de Ferran d’Antequera. El 1416 se sostragué a l’obediència de Benet XIII i s’adherí al concili de Constança.

Escriví obres de tema jurídic valencià (Notae super foris Regni Valentiae) o cartoixà (Tractatus de coeremoniis monachorum cartusiensium), però la seva obra més famosa és la traducció literal en català de la Bíblia. Impresa a València el 1478 i perseguida, posteriorment, per la inquisició, s’ha perdut gairebé totalment.

Cucaló

Deixa un comentari

(Altura, Alt Palància)

Despoblat, al vessant meridional del Montmajor.

Antic lloc de moriscs, del terme d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria), esdevingué una masia (mas de Cucaló).

Cova Santa, la -Alt Palància-

4 Respostes

(Altura, Alt Palància)

Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa (831 m alt), al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner.

Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu (atribuït per la tradició al cartoixa Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer). L’extensió de la devoció des del 1574 féu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa.

El 1631 el bisbe de Sogorb, donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella. L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII.

Hom hi féu importants pelegrinatges des del 1642 (any que fou fundada la confraria) per a la causa de Felip IV en les guerres de Catalunya i Portugal. La devoció s’estengué per tot el País Valencià i arribà, al segle XVIII, àdhuc a Mèxic.

El 1955 la imatge fou proclamada patrona dels espeòlegs de l’estat espanyol.

Bordazar d’Artazu, Antoni

3 Respostes

(València, 11 setembre 1671 – Valldecrist, Alt Palància, 11 febrer 1744)

(o Bordassar)  Impressor i erudit. Fill de l’impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachán, amb qui fundà l’Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740).

Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l’Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l’Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732).

Altura (Alt Palància)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 129,5 km2, 397 m alt, 3.670 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del Palància i entre la plana al·luvial i les muntanyes que separen les conques del Palància i del Túria, al peu del Montmajor, al sud-oest de Sogorb. Gran part del territori és ocupada per pinedes, brolla i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb predomini del secà, sobretot oliveres, ametllers i garrofers. A la zona plana, que correspon al regadiu, conreus d’hortalisses, llegums, cereals, patates i blat de moro. Indústries de fusta i tèxtil. Subàrea comercial de Sogorb.

Prop de la vila es troben l’ermita de la Concepció, amb un retaule gòtic del segle XV, i les restes de l’antiga cartoixa de Valldecrist. A mig camí entre Altura i les Alcubles hi ha també el santuari de la Cova Santa.

Enllaç web: Ajuntament

Agut, cabeç

2 Respostes

(les Alcubles, Serrans / Altura, Alt Palància)

Tossal entre els dos municipis, a la serra que separa el Túria i el Palància.

En el parlar castellà local és anomenat Cabezagut.