Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya

Er (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 25,92 km2, 1.335 m alt, 620 hab (2012)

(fr: Err) Estès per la vall d’Er, i accidentat pel vessant oest del Puigmal, on neix el riu d’Er, afluent esquerrà del Segre, la serra de l’Artiga i la tossa d’Er (2.346 m alt) i la del Pas dels Lladres. La major part del territori és cobert de bosc i pastures.

Economia basada en la ramaderia bovina (cooperativa lletera) i l’agricultura (cereals, arbres fruiters i patates); hi ha prats artificials. També és un important centre d’estiueig. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble està dividit en dos sectors, Er de Baix, a la dreta del riu d’Er, i Er de Dalt, on hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Er, amb una imatge romànica, bruna, molt venerada a la comarca, que correspon a l’antiga parròquia; i la nova església parroquial de Sant Genís, amb una inscripció del 930. Estació d’esquí d’Er-Puigmal.

Enveig (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 30,52 km2, 1.231 m alt, 665 hab (2012)

(fr: Enveitg) Situat a la solana. Comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol, i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit dit la muntanya d’Enveig.

Grans extensions de pastures i notable activitat ramadera (bestiar boví, oví. cabrum i equí), base de l’economia tradicional. Conreus de cereals, patates i arbres fruiters. S’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu. Hi ha certa activitat econòmica gràcies al tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol.

El poble es troba a l’interfluvi de les valls de Querol i del Reür, davant la muntanya de Bell-lloc; hi destaquen el casal dels Pastors, antics senyors de la varvassoria d’Enveig, i l’església parroquial de Sant Sadurní, restaurada el 1847, que conserva el primitiu absis romànic i l’altar major barroc del 1760. El poble és esmentat ja el 839.

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Vinyola, Bena, Feners i Brangolí.

Eina (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Èguet (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 4,47 km2, 1.800 m alt, 444 hab (2012)

(fr: Égat) Estès al vessant meridional del roc de la Calm, al massís del Carlit. Forma la vall mitjana de la riera d’Éguet, que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja.

Els recursos econòmics és limiten a l’activitat agrícola poc desenvolupada, amb conreus de secà (cereals) i de regadiu, vora el riu, i a la ramadera (bestiar boví). Àrea comercial de Prada de Conflent.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític; és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern; a l’església parroquial és conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII).

El lloc és esmentat ja el 839. Al sud, hi ha el mas i antiga església de Sant Esteve.

Dorres (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 24,77 km2, 1.450 m alt, 162 hab (2012)

Situat al vessant sud del massís del Carlit; al nord del terme, a la vall dita dels Estanyets (afluent de la d’Angostrina), surt el canal de Dorres, que rega part del terme. Hi ha boscs i pasturatges.

Els conreus (situats a la part baixa del territori) de cereals (blat, sègol), patates i arbres fruiters, son la base de l’economia local, juntament amb la ramaderia (bestiar boví). Dins el terme hi ha també fonts d’aigües termals sulfuroses, una de les quals donà origen a un petit balneari (banys de Dorres) en relació amb el proper balneari de les Escaldes. Pedreres granítiques, explotades tradicionalment. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble agrupa tota la població del municipi; a l’església parroquial, romànica, s’hi venera la imatge bruna (del segle XIII) de la Mare de Déu de Bell-lloc, originària de l’antic santuari de Bell-lloc, avui destruït.

Bajande

(Estavar, Alta Cerdanya)

Poble (1.293 m alt), situat sota els turons sil·lúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l’antiga strata ceretana dels romans.

L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu és romànica.

Cabanassa, la (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 3,26 km2, 1.511 m alt, 698 hab (2012)

Estès pel pla de la Perxa, a la riba dreta de la Tet, el riu de Jardó limita el terme pel sud, a l’oest enclou un petit sector de la vall de Bolquera.

El terme és muntanyós i ha basat tradicionalment la seva economia en l’explotació forestal, l’agricultura (d’alta muntanya: cereals i hortalisses) i la ramaderia (bestiar boví), complementades darrerament per la indústria làctia, la qual ha donat un nou impuls a la població; també hi ha serradores. A la fi del s XIX l’estat francès hi establí un important assecador de llavor de pi per al repoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a l’esquerra del riu de Jardó, és esmentat ja el 965, amb el nom de Vilar de Caselles, va esdevenir un centre d’estiueig a partir de mitjan segle XIX.

El terme comprèn el llogaret de la Perxa (antic priorat benedictí i hospital) i el veïnat de els Molins.

Bolquera (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.

Avellans, pla dels

(Bolquera, Alta Cerdanya / la Llaguna, Conflent)

Petita plana a l’alta vall de la Tet, dominat pel roc de la Calm al sud i pel roc d’Aude al nord.

Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20.000.000 kwh.

Artiga, serra de l’ -Alta Cerdanya-

(Er / Vallcebollera, Alta Cerdanya)

Serra al massís del Puigmal, situada entre el pas dels Lladres i el puig d’Estaca a la branca muntanyosa que separa les dues valls i els dos municipis.