Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell

Quera, la -Alt Urgell-

(Estamariu, Alt Urgell)

Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme.

El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat.

A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.

Quer Foradat, vescomtat del

(Catalunya, segle XVII – )

Títol, detingut per primera vegada el 1620, per Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que era senyor del Quer Foradat, i que mai no havia estat concedit.

L’ús constant per part dels seus successors en el comtat de Guimerà (els ducs d’Híxar i de Lécera) féu que, per ignorància de l’administració en un moment determinat, n’acabessin obtenint carta de successió i des d’aleshores quedà, de fet, convertit en un autèntic títol.

Quer Foradat, el

(Cava, Alt Urgell)

Poble (1.380 m alt), pertanyent històricament al Baridà i a la Cerdanya, situat al peu de la serra de Cadí, a llevant del puig del Quer (o tossal de Can Pubill, on hi ha les ruïnes del castell del Quer), damunt la riba esquerra del riu del Quer.

De la seva església parroquial (Sant Genís) depèn l’església del veïnat de Barguja.

Quer, castell del -Alt Urgell-

(Cava, Alt Urgell)

Antic castell, al roquer del poble del Quer Foradat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.

En resten només fragments de murs.

Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Quer Foradat, títol que seguiren usant els seus successors.

Quatre Batlles, pedró dels

(Alt Urgell / Solsonès)

Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d’aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques.

Prats, els -Alt Urgell-

(Coll de Nargó, Alt Urgell)

Caseria (1.490 m alt), fins el 1969 del terme de Montanissell.

És situada a la capçalera del Rialb (o riu de Puials), al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra del Boumort (roca de Senyús, 1.894 m alt) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el Rialb pel forat dels Prats).

Prada, serra de

(Alt Urgell)

Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, al Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’oest pel cap del prat d’Olient (1.895 m alt), on enllaça amb el massís de Boumort, i, a l’est, per la serra d’Ares (1.817 m alt).

Separa la vall de Cabó (damunt la qual forma una llarga i alta cinglera) de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló.

Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia.

El 14 de desembre de 1992 la Generalitat la declarà Espai Natural Protegit.

Port de Comte, serra del

(Alt Urgell / Solsonès)

Massís orogràfic del Pre-pirineu, separa les dues comarques, s’estén en direcció SO-NE, i enllaça per l’extrem occidental amb el serrat d’Odén i per l’oriental amb la serra del Verd, de la qual la separa el coll de Port (1.694 m alt).

És situada a la divisòria de les conques del Segre i del Llobregat; al seu peu hi ha les fonts del Cardener (a l’est), i al vessant occidental neix el barranc d’Odén, subafluent del Segre.

La principal altitud és a la Tossa Pelada (2.378 m). Estació d’esquí.

Pla de Sant Tirs, el

(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Poble i antic municipi, situat al sector pla del terme, prop del Segre; l’església parroquial és dedicada a sant Tirs (esmentada ja el 839).

El 1968 li foren agregats els termes d’Arfa, la Parròquia d’Hortó i Tost, i rebé el nom oficial de Ribera d’Urgellet.

Pinsent, monestir de

(Estamariu, Alt Urgell)

Antic i petit monestir (Sant Vicenç de Pinsent) de filiació benedictina, sota una balma, dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera Nova.

El 967 estava unit al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que el dotà de nou i féu consagrar la seva església. La comunitat degué ésser sempre reduïda.

El 1008 el comte Ermengol I d’Urgell l’uní al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del qual depenia encara al segle XIII, però ja sense comunitat i convertit en simple mas.

Queden escasses runes del mas i església, sota la gran balma (o quera), que li donà el nom modern de la Quera Vella.