(Alt Urgell / Andorra)
Alineació muntanyosa que separa, en part, els dos territoris, estesa des del port de Carbonera a la Valira.
Culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2.169 m alt), al centre del planell de Pimès.
Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa.
(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)
Poble (o Perles de Segre), fins al 1972 pertanyia al terme d’Alinyà, situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port de Comte i que drena la vall d’Alinyà).
De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Canelles.
(Peramola, Alt Urgell, s XVI – )
Jurisdicció senyorial. centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga.
Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer.
El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.
(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
Poble (797 m alt), situat a la dreta del Segre. L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839.
La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al segle XIX; els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures.
Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs. El municipi comprenia, a més, els pobles d’Adrall i de Gramós, la caseria de Conorbau, l’enclavament de Baridà i el mas d’Eroles.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.248 m alt), situat a l’esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc.
El lloc és esmentat ja el 839. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.
Fou municipi independent fins el 1972; l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d’Elins i el terme separat de Castellins.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.250 m alt), aturonat al vessant septentrional del coll de Barnús, a la vall de la Vansa, dins el massís del Port de Comte.
La seva església de Sant Quirze depèn de la parròquia de la Vansa. L’antic castell d’Ossera, avui desaparegut, està documentat des del 1107.
(Organyà, Alt Urgell)
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Organyà), establert el 1090 a l’església parroquial d’Organyà. Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar.
Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Tresponts; es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana. El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre).
En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i la independència de la canònica respecte a la mitra urgellesa, cosa que obtingueren el 1224.
Fou unida, amb tots els seus béns, per una butlla del papa Pau III el 1539 a la mensa capitular de la Seu d’Urgell i es convertí en col·legiata secular, amb set canonges i un prior, que era cosenyor de la vila.
Veure> les Homilies d’Organyà (recull de sis sermons del segle XII).
(Alt Urgell)
Canal de regatge que fou iniciat el 1818.
Pren l’aigua del Segre, per l’esquerra, a la Quera, dins l’antic municipi de Cerc, i rega unes 400 ha del terme d’Alàs, unes 1.000 del de la Seu d’Urgell i unes 400 del d’Arfa i finalitza al riu d’Estaó.
(Oliana, Alt Urgell)
Embassament del Segre.
S’inicia aigües avall del congost de Tresponts, entre la vall d’Alinyà i la de Cabó, travessa l’estret d’Aubenç i s’estén fins al grau d’Oliana, entre la serra homònima i la d’Aubenç.
Té una capacitat de 101 milions de m3, i s’utilitza per a la producció d’energia elèctrica; hi ha una potència instal·lada de 37.800 kW i una producció mitjana anual de 100 milions de kWh.
Fou inaugurat el 1960.
Dades dels Països Catalans 