Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell

Sant Andreu de Castellbó

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

(o Sant Andreu de la Vall de Castellbó) Poble (1.325 m alt), fins al 1970 del terme de Castellbó, al vessant occidental de la vall, al nord-oest de la vila.

Salsa, la

(Bassella, Alt Urgell)

Antic lloc, situat a la dreta de la ribera Salada.

Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l’any 1025.

El segle XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana.

Salòria

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Coma (2.789 m alt) del Pirineu axial, a l’antic municipi de Civís, situat al límit amb el Pallars Sobirà, sobre la vall de Tor (al nord), el pic de Montesclado (al sud-oest) i el coll de Civís (al sud-est).

Sallent d’Organyà

(Coll de Nargó, Alt Urgell)

(o Sallent) Poble (1.003 m alt), fins al 1969 del municipi de Montanissell.

És situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan, damunt el riu de Sallent, afluent, per la dreta, del Segre, que es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles; el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques.

El lloc és esmentat ja el 839; la seva parròquia depenia de la de Montanissell.

Sallent de Castellbó

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (1.529 m alt), fins al 1970 del terme de Castellbó, situat a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta (afluent, per la dreta, del riu d’Aravell).

Salada, ribera

(Solsonès / Alt Urgell)

Riu del Pre-pirineu, afluent esquerrà del Segre, que neix al vessant meridional de la tossa de Cambrils (a l’extrem occidental de la serra d’Odèn), dins el municipi d’Odèn, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal.

Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte. Segueix la direcció nord-sud fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera.

Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu col·lector a Bassella.

Runer, el

(Alt Urgell / Andorra)

(o riu Ner, o riu d’Arcavell) Afluent esquerrà de la Valira.

Neix al port de Coborreu i s’uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre els dos territoris.

Rialb, pantà de

(Alt Urgell / Noguera)

Embassament entre les dues comarques, al sector mitjà del Segre.

Fou inaugurat el 1999, i compta amb una extensió de 1.505 ha i una capacitat de 402 hectòmetres cúbics. La presa té una altura de 101 m i una longitud de coronació de 505 m.

La construcció del pantà obligà al desallotjament total dels nuclis de Tiurana i Bassella.

Les aigües permeten la distribució de cabals cap al canal d’Urgell.

Rialb, el -Catalunya-

(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)

Afluent dretà del Segre.

Neix a la serra de Boumort, entre l’altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l’antic municipi de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques.

Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.

Retaule de Sant Ermengol

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Evocació escènica o merament narrada, en línies molt simples i esquemàtiques d’uns quants fragments, entre la història i la llegenda, i segons l’hagiografia més popular, de la vida i la mort de sant Ermengol.Fou ideada per Esteve Albert i ha estat representada des del 1957, cada estiu, al claustre de la catedral de la Seu d’Urgell.

Enllaç web: Retaule de Sant Ermengol