Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell

Urgell Mitjà, l’

Deixa un comentari

(Catalunya)

Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera.

Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l’altra, al pla d’Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes.

El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, contrada a Ponts.

Urgell, Regència d’ -1822-

17 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, juliol 1822 – octubre 1822)

Organisme de govern dels reialistes. Creat durant el Trienni constitucional, que va pretendre suplantar el govern central.

Els reialistes catalans intentaren revoltar el Principat contra el govern liberal i van arribar a ocupar algunes localitats. En apoderar-se de la Seu d’Urgell, el baró d’Eroles, el marquès de Mataflorida i el bisbe Creus va organitzar en aquesta localitat una regència que pretenia dirigir la lluita contra els liberals.

Van fer proclames a tot el país, però Mina es va poder apoderar de la Seu i els va expulsar a França. Una nova regència va quedar constituïda en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Turp, serra de

6 Respostes

(Alt Urgell)

Sector d’una de les serralades més meridionals dels Pre-pirineus, estesa, en direcció sud-oest – nord-est, des del Segre (on forma la part oriental de l’estret d’Aubenç) i la serra d’Odèn.

Culmina a 1.578 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols i Alinyà, Coll de Nargó i Oliana.

Turbiàs

3 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (1.223 m alt), al terme de Castellbó, a l’oest de la vila, el vessant oriental del coll de Pou.

De la seva antiga església parroquial depenien les Eres i Carmeniu.

Tuixén

7 Respostes

(Josa i Tuixén, Alt Urgell)

Poble (1.206 m alt) i cap del municipi, situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional del Cadí, a l’esquerra de la riera de la Vansa.

Fins al 1973, any en què fou annexat al terme de Josa de Cadí, constituïa un municipi per si sol.

Disposa d’instal·lacions per a la pràctica d’esports d’hivern.

Tresponts, monestir de

8 Respostes

(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)

Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al sud-oest del terme.

Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí. El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament.

Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat. D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts (1079).

El nom de Tresponts li pervingué perquè hom atribueix al monestir la guarda i manteniment dels tres ponts que tenia ací el camí ral que per Organyà s’enfilava vers la Seu d’Urgell.

Després d’una certa vitalitat al llarg dels segle X i XI, es tornava a trobar decadent el 1075. El comte Ermengol V d’Urgell intentà d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys, però es decantà el 1079 per Ripoll, d’on fou priorat a partir d’aleshores. El seu prior és documentat en fonts ripolleses fins el 1192; més tard es perden les notícies i desaparegué la seva comunitat.

A la darreria del segle XV es trobava ja del tot enderrocat, però la seva propietat continuava pertanyent al monestir de Ripoll.

Trejuvell

3 Respostes

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Poble de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia. La seva església depèn de la parròquia de Castellàs.

El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 pel comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbó.

Tragó de Segre

2 Respostes

(Peramola, Alt Urgell)

Poble, a la dreta del Segre, davant d’Oliana.

De la seva església parroquial (Santa Llúcia de Tragó), allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga.

Tost -Alt Urgell-

13 Respostes

(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Despoblat (785 m alt), situat en un turó que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost.

Al segle XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, magníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu (conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels segles XII-XIII; l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya). El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell.

Fou municipi independent fins el 1968, que juntament amb els d’Arfa i la Parròquia d’Hortó, s’uní al Pla de Sant Tirs (el conjunt rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet). L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Montan, Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar.

Torres, les -Alt Urgell-

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Veïnat, situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig.

Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l’Olla i Segalers.