(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
Poble (1.014 m alt), de l’antic municipi de Tost, situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església.
(el Pont de Bar, Alt Urgell)
Poble (1.240 m alt), enlairat damunt el Segre. L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar. Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana.
Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar. L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, actual capital, el poble de Bar, els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys.
(Noves de Segre, Alt Urgell)
Poble (1.462 m alt), situat a la capçalera del riu Major. L’església parroquial és dedicada a sant Julià; al sud del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí. La parròquia és esmentada ja el 839.
El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan segle XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells (dins el terme actual) i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell. El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet (mort el 1170) motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò.
Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (995 m alt) i cap del municipi, a redós de l’església parroquial de Sant Martí de la Vansa, a l’extrem oriental del municipi.
(Alt Urgell)
Nom oficial del municipi de les Valls d’Aguilar, després de l’agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d’Ares i Castellàs.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret, dins l’antic terme de Guils de Cantó. És situat a l’esquerra del riu de Solans, afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó.
Aigua amunt del nucli hi ha l’església de Sant Miquel.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (2.009 m alt), de l’antic municipi d’Aravell, antigament del de la Vall de Castellbó, al nord de la vila de Castellbó, sota l’església parroquial, al vessant meridional del pic de Solanell, un dels cims de la serra que separa les valls de Castellbó i de la Ribalera.
El lloc és esmentat el 839.
(Cerc / Estamariu, Alt Urgell)
(o estret de les Cabanotes) Final del canal de la Quera, on el Segre s’obre a la ribera de la Seu, després de travessar l’estreta vall del Baridà, entre els dos termes.
(Alt Urgell / Andorra)
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls del Valira, formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria (2.692 m alt.) és termenal dels termes de la Maçana i d’Alins (Pallars Sobirà).
Poble (1.134 m alt), situat a la vall de Senyús (tributària, per la dreta, de la vall de Cabó), aigua amunt del cap del municipi, de la parròquia del qual depèn la seva església romànica de Sant Iscle.
Dades dels Països Catalans 