(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Poble (639 m alt) de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó. Situat a la plana de la riba dreta del Segre.
Ramaderia i fusta. Antiga central termoelèctrica.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Poble (639 m alt) de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó. Situat a la plana de la riba dreta del Segre.
Ramaderia i fusta. Antiga central termoelèctrica.
(Alt Urgell / Andorra)
(o de la Vista de Sant Andreu) Depressió de la serra que separa les valls de Civís i d’Aós, entre les dues comarques, al nord del bony de la Caubera, al camí de Civís a Canòlic.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó. La seva església depèn d’aquesta parròquia.
El lloc és esmentat el 839. Formà part del vescomtat de Castellbó.
(Alàs i Cerc, Alt Urgell)
(ant: Calbell de Banat) Poble (1.240 m alt), al nord-est del terme, en un altiplà que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
La població fou fundada el 1255 pel baró de Pinós amb els habitants de l’antic mas de Banat.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Vilamitjana del Cantó) Poble (958 m alt), dins l’antic terme de Castellbó, el més meridional de la vall de Castellbó, vora el terme de la Parròquia d’Hortó.
De la seva església parroquial (Santa Coloma) depenen les de Cercedol i de Castellnovet.
(la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell)
Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, divisòria dels tres municipis, entre les serres d’Ensija (a l’est) i de Port de Compte (a l’oest).
Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat.
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
Poble, fins al 1969 del de Montanissell, situat al sud del terme, a la capçalera del riu de Valldarques, afluent per la dreta del riu de Sallent (tributari del Segre), que neix a la serra de Setcomelles i que discorre al peu dels vessants septentrionals de la serra d’Aubenç.
L’església parroquial (Sant Romà), és romànica. El lloc és esmentat ja l’any 839.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Antic municipi que comprenia la vall de Castellbó, excepte la vila de Castellbó, que formà un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbó (o, simplement, Castellbó), agregat el 1970 a l’actual.
(Catalunya, 1978 – )
Revista anual. Té per subtítol “Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran”.
Fundada i dirigida per Cebrià Baraut i Obiols, és l’òrgan d’expressió de la Societat Cultural Urgellitana.
Publicà estudis d’investigació històrica, texts antics inèdits i bibliografies.
Nom amb que és coneguda la comarca, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al sud del grau d’Oliana (les riberes d’Oliana i de Bassella).