Caseria, situat a banda i banda del Palància, aigua avall de la vila.
Ríos de Abajo, Los
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alt Palància
Regajo, pantà d’El
Pantà de la rambla de Gaibiel (dita també El Regajo), prop de la confluència amb el Palància.
Raval de Sogorb, el
Antiga moreria, que tenia 350 focs el 1609, l’any de l’expulsió dels moriscs.
Era el centre d’una fillola.
Ràpita, serra de la -País Valencià-
Sector (1.103 m alt) de la serra d’Espadà, entre les dues comarques, que separa les valls de Veo i d’Almonesir.
Ragudo *
Veure> Herragudo (caseria).
Primera, rambla
(Alt Palància / Camp de Túria)
Afluent esquerrà del Túria, entre les dues comarques.
Neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d’Altura, i s’uneix al seu col·lector a Llíria, aigua avall de la confluència d’aquest amb la rambla Castellarda.
Pina, serra de *
Veure> serra d’Espina (alineació muntanyosa).
Pérez, Los
Caseria, situada al sud del poble.
Peñalba *
Veure> Càrrica (llogaret).
Palància, el
(Alt Palància / Camp de Morvedre)
(ant: riu de Sogorb o de Morvedre) Riu, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia. Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla.
El seu curs, amb una direcció general oest-nord-oest – est-sud-est, forma l’eix de les dues comarques. Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet d’En Berenguer.
Té un cabal de 2,22 m3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor. El curs alt té un fort pendent.
La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’oest, de les serres d’Espina i d’Espadà al nord, de les d’Andilla, la Bellida, cabeç Agut, el Montmajor, el coll de l’Àguila i Portaceli al sud. Els seus afluents són curts i torrencials.
La seva aigua només és aprofitada per al regadiu a partir del terme de Viver: hortes de Viver, de Xèrica i de Sogorb (a més d’altres de menors) a l’Alt Palància, i l’horta de Morvedre al Camp de Morvedre.
El seu nom actual li fou re-introduït pels humanistes i geògrafs a mitjan segle XVI en identificar-lo amb el Pallantia dels romans sense, però, una certesa absoluta.
Dades dels Països Catalans 