Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Navata (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,48 km², 145 m alt, 1.307 hab (2017)

0alt_empordaSituat entre les ribes del Manol, en part límit septentrional del terme, i el Fluvià, en part límit meridional, drenat, a més, per la riera d’Àlguema, a la plana empordanesa, al límit amb el Pla de l’Estany, al sud-oest de Figueres. La zona forestal és ocupada per boscs de pins i d’alzines.

Agricultura, predominantment de secà, destinada principalment als conreus de cereals, d’userda i de blat de moro. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Activitats derivades de l’agricultura i d’artesania. Àrea comercial de Figueres. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910, amb 880 h.

La vila és a l’interfluvi de la riera d’Àlguema i del Manol; destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca del segle XVIII, i les restes del castell de Navata, que s’aixequen dalt d’un turó i que fou el centre de la baronia de Navata.

El terme comprèn, a més, els pobles de Taravaus (terme annexat el 1969) i Canelles i la masia i antic lloc de can Miró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Futbol

Museu del Joguet de Catalunya

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1982 – )

(MJC)  Museu situat a l’antic Hotel París, obra del col·leccionista figuerenc Josep Maria Joan Rosa. L’edifici passà a ser propietat municipal el 1994, i s’iniciaren les obres de reforma i remodelació que finalitzaren el 1998. Conté una àmplia col·lecció de joguets antics i moderns, essencialment fabricats a Catalunya i al País Valencià.

Ha estat ampliat amb diverses donacions, i compta amb un fons total de gairebé 8.000 peces, de les quals n’és exhibida permanentment una tercera part. Premi Nacional de Cultura (Patrimoni cultural) 1999.

Enllaç web: Museu del Joguet de Catalunya

Mollet de Peralada (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,04 km2, 59 m alt, 186 hab (2017)

0alt_emporda(o d’Empordà)  Situat a la conca del Merdanç, afluent per l’esquerra de la riera d’Anyet, al peu de l’Albera, a la zona de contacte amb la plana, al nord-est de Figueres. El terme és ocupat en part per bosc de pins, alzines i matollar.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, principalment la vinya, però també produeix cereals i oli, complementada per la ramaderia porcina i bovina, l’avicultura i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, actualment tendeix a augmentar.

El poble, esmentat ja el 944, és a la dreta del riu, dominat per l’església parroquial de Sant Cebrià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masarac (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,55 km2, 85 m alt, 289 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre el riu d’Anyet i el riu de Masarac, subafluents de la Muga, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, al sector dels terraprims, al nord de Figueres. El relleu és accidentat pel turó de l’Altrera, un dels darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, amb suredes i arbres de ribera.

L’explotació forestal, amb l’agricultura de secà (el principal és la vinya, seguit per les oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), són les bases de l’economia local. Àrea comercial de Figueres.

El poble domina per la dreta la riera d’Anyet; l’església de Sant Martí és pre-romànica (segles VIII-IX), reformada al segle XII (adoptà una aparença romànica). L’església parroquial és la de l’antic monestir de Santa Maria de l’Om, a llevant del poble.

Dins el terme hi ha el poble de Vilarnadal i el veïnat del Priorat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

23 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 67,91 km2, 370 m alt, 740 hab (2016)

0alt_empordaSituat al peu del roc de la Campana i del roc de Frausa, a la vall alta del riu d’Arnera, a la Garrotxa empordanesa. El nord del terme és accidentat, al límit amb el Vallespir.

Agricultura de secà, ramaderia (bestiar oví i boví) i producció d’electricitat. Explotació de pedreres i mines de talc. Hi era tradicional la fabricació de pipes. La població minva des de mitjan segle XIX.

A la vila, que conserva restes de l’antic castell de Maçanet, destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic. Al mig de la plaça Major hi ha l’anomenada “maça d’en Rotllan”, atribuïda a aquest heroi llegendari.

Dins el terme hi ha els pobles d’Oliveda, Tapis i els Vilars, el santuari de les Salines, així com diverses urbanitzacions amb funcions de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llers (Alt Empordà)

18 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.

Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.

El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets de Llers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llançà (Alt Empordà)

16 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 27,98 km2, 4 m alt, 4.934 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a la Costa Brava, al nord de la península del cap de Creus (serra de l’Albera), al nord-est de Figueres, entre les serres de Rodes i de la Balmeta.

L’agricultura és de secà, principalment vinyes, i petites explotacions dedicades al conreu de productes d’horta. Una de les activitats econòmiques principals és la pesca. Explotació de les pedreres de pegmatites que contenen feldspats. L’afluència del turisme ha impulsat la indústria de la construcció i l’hotelera; altres sectors com el comercial o de serveis també se n’han vist beneficiats. A partir del 1960 la població ha crescut notablement. Les urbanitzacions uneixen la vila al barri pescador (Port de Llançà) i actual centre turístic del port de Llançà. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a la dreta de la riera de la Valleta; església parroquial de Sant Vicenç (segle XVIII), de portada barroca. Santuari de la Mare de Déu del Port (segle XVII).

El municipi comprèn, a més, els llocs de la Valleta, Setcases i Madres.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Lladó (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,50 km2, 197 m alt, 752 hab (2016)

0alt_emporda(o Lledó)  Situat a les Garrotxes d’Empordà (contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont), a la vall alta del riu Manol, afluent de la Muga. Una bona part del terme està coberta de bosc (pins, suredes i roures).

S’hi conreen cereals, vinya i oliveres. Ramaderia porcina, ovina i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una fàbrica de filatures. Àrea comercial de Figueres.

Monestir o canònica agustiniana de Santa Maria de Lledó, monument històrico-artístic. Des del 1929 l’església parroquial és la del monestir. Antiga parròquia de Sant Feliu, reedificada el 1758, que conservaba un notable retaule gòtic de Sant Tomàs (actualment al Museu d’Art de Catalunya).

El terme comprèn, a més, els veïnats de Pujol i Manol de Dalt i el santuari dels Apòstols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Jonquera, la (Alt Empordà)

40 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 56,93 km2, 110 m alt, 3.231 hab (2016)

0alt_emporda

Al límit amb el Vallespir, a la frontera franco-espanyola, accidentat al nord per la serra de l’Albera, a l’esquerra del Llobregat d’Empordà, entre el coll de Portell, a l’oest, i el ras de la Manta, a l’est, al nord de Figueres. Una bona part del terme és ocupat per bosc (alzines).

L’agricultura és de secà: oliveres, cereals i vinya. Malgrat la supresió de la duana (1995) conserva les activitats derivades de la situació fronterera (complex turístic de La Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert, i el barri dels Límits), amb funcions de servei, gràcies a la xarxa de comunicacions (autopista, carretera) que travessen el terme municipal. Àrea comercial de Figueres.

La vila és situada al peu del massís de l’Albera, a la dreta del Llobregat; església de Santa Maria, d’origen gòtic, i Ca n’Armet, d’interès arquitectònic.

Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Rocabertí i els antics termes de Canadal, els Torts, Panissars, Sant Miquel de Solans, Requesens i Mirapols i el barri dels Límits.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu de l’Exili – Institut

Garriguella (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,01 km2, 56 m alt, 854 hab (2016)

0alt_emporda

Al nord-est de la ciutat de Figueres, al peu de la serra de la Baga d’En Ferran, a l’extrem nord de la plana empordanesa. El relleu és accidentat, al nord pels contraforts meridionals de l’Albera i la serra de Rodes. La zona forestal és ocupada per alzines sureres, pinedes (explotades econòmicament) i matollar.

Però el principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, totalment de secà i dedicada bàsicament a la vinya i que ha donat lloc a un celler cooperatiu que elabora vins i caves; també hi ha conreus de cereals i oliveres. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia iniciat una important davallada a partir de mitjan segle XIX, actualment tendeix a recuperar-se.

El nucli vell del poble, o Garriguella Vella, on hi ha la casa del comú, és a l’oest del poble de Noves, on hi ha la parròquia nova dedicada a santa Eulàlia.

Dins el terme hi ha també el santuari del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques