Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Siurana d’Empordà (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,53 km2, 33 m alt, 159 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, en una plana al·luvial entre la Muga i el Fluvià, a les vores del canal Sirvent, al nord-est de la ciutat de Girona. Les antigues llacunes, com els estanys de Siurana, han estat dessecades.

L’agricultura ocupa tot el territori, amb predomini de la trilogia cereals, blat de moro i userda; havien tingut importància els conreus d’oliveres i vinyes. Complementen l’economia les activitats derivades del sector agrícola i la ramaderia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la vora del rec Sirvent. Església parroquial de Santa Coloma. Restes de l’antic castell de Siurana.

El municipi comprèn, a més, el lloc de Baseia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Selva de Mar, la (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,19 km2, 48 m alt, 191 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’interior de la península del cap de Creus, força accidentat pels vessants de la serra de Rodes, pels vessants sud-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera i pel serrat de la Glòria. Ocupa la capçalera de la riera de la Selva, que desguassa al Port de la Selva. El terreny és cobert per matollars i algun sector de bosc esclarissat.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura de secà (és conreen cereals (blat), vinya i olivera) i la ramaderia (cria de bestiar). Àrea comercial de Figueres.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; l’església parroquial de Sant Esteve conserva algun element de l’edificació primitiva. El lloc, esmentat ja el 1068, fou del monestir de Sant Pere de Rodes, dins el comtat d’Empúries. Fora vila hi ha l’església fortificada de Sant Sebastià. El 1787 es segregà del municipi del Port de la Selva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 11,36 km2, 86 m alt, 839 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la zona de petits turons, entre les conques del Fluvià i del Ter, al límit amb el Baix Empordà. Travessa el terme la riera de Saus o de Cotet.

Agricultura de secà (cereals, moresc i alfals). Ramaderia bovina, porcina i avicultura. Petita indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil.

El cap municipal és el poble de Camallera, amb l’església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn també els pobles de Llampaies i de Saus, situat al nord-est del terme municipal, a la dreta de la capçalera de la riera de Cotet, amb l’església parroquial de Santa Eugènia que conserva la portada romànica (segle XII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 1,94 km2, 42 m alt, 353 hab (2017)

0alt_empordaSituat al centre de la depressió empordanesa, a la dreta del riu Manol (en part límit septentrional del terme) i del seu afluent, la riera d’Àlguema, al sud de Figueres.

El territori és pla i l’agricultura ocupa pràcticament tot el petit terme, els conreus són fonamentalment de secà: s’hi conreen cereals (blat, moresc, civada i ordi) i vinya. El regadiu aprofita aigües derivades de l’Àlguema i produeix hortalisses. La cria de bestiar boví i porcí i l’avicultura complementen l’economia. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera d’Àlguema; destaca l’església parroquial de Santa Llogaia, que fou possessió del monestir de Ripoll.

Comprèn el veïnat del Pont del Príncep.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Tomàs de Fluvià, monestir de

4 Respostes

(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià.

El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià. En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor.

El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes. Desaparegué dins aquest segle.

En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble. El 1983 hom descobrí, a l’absis, unes pintures romàniques del segle XIII.

Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,45 km2, 5 m alt, 2.040 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-est de la comarca, al centre de la badia de Roses, a la desembocadura del Fluvià; en zona d’aiguamolls convertida en parc natural (Aiguamolls de l’Empordà).

Agricultura de secà i de regadiu; els conreus principals són cereals, fruiters, farratges, vinya i hortalisses. Cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura. El turisme ha anat adquirint importància en les darreres dècades, especialment el sector del càmping i en el d’apartaments. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra del Fluvià. L’església parroquial de Sant Pere (independent des del 1686) havia estat des del segle X possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pere de Rodes

37 Respostes

(el Port de la Selva, Alt Empordà)

Abadia benedictina (o de Roda), emplaçat a la serra de Rodes.

Les primeres notícies històriques es remunten a l’any 878, i l’engrandiment arrenca del període comprès entre els anys 926 i 944, temps en que el rei Lluís IV de França atorgà immunitat i independència al monestir per obra del noble Tassi, comte de Peralada, que féu el seu fill Eldesind primer abat de Sant Pere de Rodes.

L’església del conjunt monacal fou consagrada l’any 1022. Aquesta església és una obra d’excepció per la monumentalitat i l’estructura. Té planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i girola. La nau central, de volta de canó seguit, presenta vuit pilars en els quals hi ha un sistema de columnes exemptes, sobre sòcol, que a l’esmentada nau central tenen sobreposades unes altres columnes sobre les quals descansen els arcs diafragmàtics que reforcen la volta. Les naus laterals estan cobertes amb volta de quart de canó.

Alguns dels elements constructius presenten vestigis d’arquitectura preromànica (arc de ferradura que separa l’absis de la nau, bases de les columnes de tipus califal i alguns capitells de la mateixa procedència estilística). Uns altres capitells, amb entrellaçats i fullatges, són posteriors, si bé amb influència i gust de l’estil corinti. Els àbacs dels capitells són bisellats i treballats a la part inferior.

Al segle XII s’hi afegí un cos a l’església, i a la portada treballà el gran escultor conegut amb el nom de mestre de Cabestany.

Del claustre només romanen les ruïnes, i de les altres construccions queda el testimoni de la seva importància; cal esmentar-ne les dues torres i l’estructura externa a manera de fortalesa.

Sant Pere de Rodes fou un centre cultural i artístic molt important durant l’edat mitjana, i els monjos hi residiren fins l’any 1794, en què l’abandonaren.

Al llarg del segle XX, i particularment des dels anys 1980, s’han portat a terme diverses obres de restauració.

Sant Mori (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,53 km2, 51 m alt, 175 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la dreta del Fluvià i drenat, a més, per la riera de Saus. Part del territori és poblada per boscs de pins i alzines; tenen importància també les plantacions d’arbres de ribera vora el Fluvià.

Agricultura bàsicament de secà (blat, ordi, olivera, vinya i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i aviram. Hi ha una petita central elèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; hi ha un nucli antic, que estigué emmurallat, on hi ha l’església parroquial de Sant Maurici i el castell de Sant Morí, notable casa senyorial gòtica-renaixentista, probablement edificada els segles XV-XVI i refeta al començament del segle XX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 3,51 km2, 28 m alt, 746 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall baixa i a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, al sector sud de la comarca. El municipi, de petites dimensions, és cobert en part per boscs de pins i alzines i matollar.

L’agricultura de secà és destinada als conreus de cereals, blat de moro i farratges, principalment. Té una certa importància la ramaderia (bestiar porcí i boví) i avicultura. Indústries derivades de l’agricultura i de la ramaderia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià. L’església parroquial és la del monestir de Sant Miquel de Fluvià, romànica, monument històrico-artístic restaurat modernament.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí d’Empúries

8 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà)

Poble, situat a la costa, en un petit promontori (antiga illa de Sant Martí d’Empúries, unida després a la costa), que correspon al primer establiment grec de la ciutat d’Empúries o Paleàpolis.

La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí (l’església és esmentada ja el 842).

Esdevingué la primitiva capital del comtat d’Empúries fins a les invasions normandes del segle IX; el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927. Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII. També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del segle XVI (1507) per l’actual, gòtica i fortificada.

El castell fou incendiat el 1285 per les forces franceses de l’almirall Guillem de Lodeva. Durant la guerra contra Joan II fou pres per les forces de la reina i l’infant Ferran el 1467 i confiat a Pere de Torroella, l’escriptor i militar, que l’abril de 1468 s’hagué de rendir al duc de Lorena després d’uns quants mesos de setge.

Acabada la guerra, Pere de Torroella tingué drets sobre la població i reféu les muralles. Sofrí també atacs dels pirates. El 1675 fou saquejada per les tropes del mariscal Schömberg.

A partir del segle XV es formà el nucli de l’Escala, i les seves condicions més favorables com a port feren que al segle XVIII suplantés Sant Martí com a cap del municipi.

La població anà minvant i moltes cases s’enderrocaren, fins que, modernament, a partir sobretot dels anys 1950 i en part gràcies al boom turístic, el vell nucli ha estat refet, moltes cases han estat restaurades i habilitades com a llocs de segona residència i s’ha creat també una urbanització de torres i xalets extramurs.