Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Vilajuïga (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,13 km2, 31 m alt, 1.123 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d’aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l’Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu.

Es troben dins el terme les restes de l’important castell de Carmençó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilafant (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,36 km2, 54 m alt, 5.465 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la conca mitjana del Manol, al sud-oest del terme de Figueres. El territori és pla.

L’agricultura de secà és predominant (cereals, blat de moro, userda, vinya i oliveres). Té importància la ramaderia ovina i, especialment, porcina. Indústria derivada de l’agricultura, de la fabricació d’embotits i de materials de la construcció. Hom explota jaciments de guix. Estiueig. Àrea comercial de Figueres. La proximitat amb aquesta ciutat (on s’hi trasllada una part de la població activa per a treballat) ha afavorit l’augment demogràfic.

El poble és a l’esquerra del riu Manol; l’església parroquial de Sant Cebrià fou ampliada i renovada al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el poble de Palol Sabaldòria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Viladamat (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 11,73 km2, 13 m alt, 468 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la desembocadura del Fluvià. El territori, pla en la seva majoria, és accidentat a l’oest. El bosc ocupa unes 100 ha.

Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, llegums, farratge, blat de moro, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, blat de moro i farratge). La ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona.

El poble és al sector oriental, pla, del terme; església parroquial de Sant Quirze. Prop seu tingué lloc el 1467 la batalla de Viladamat.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Palauborrell i Sant Feliu de la Garriga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilabertran, monestir de

12 Respostes

(Vilabertran, Alt Empordà)

Abadia canonical agustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble, al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.

Fou fundada pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc. Fou erigit en canònica el 1069 i adoptà la regla de sant Agustí. Vers el 1080 s’inicià la construcció de l’actual església romànica, de planta basilical, amb tres absis que s’obren en un petit transsepte.

Fou consagrada el 1100 i en Pere Rigald en fou nomenat abat. L’església restà durant molt de temps inacabada (fins al segle XVI). Al segle XII es construí el senzill claustre annex, que s’envoltà d’altres edificis conventuals, i al segle XIV els vescomtes de Rocabertí feren erigir una capella funerària a la part nord del creuer.

Més endavant, a inicis del segle XV, l’abat Antoni Girgós féu envoltar de muralles el conjunt, i construí la torre del Rellotge i el palau abacial, notable exemple del gòtic català.

Enllaç web: monestir de Vilabertran

Vilabertran (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 2,29 km2, 19 m alt, 919 hab (2017)

0alt_empordaSituat a les ribes de la riera de Galligants, entre les conques de la Muga i del Manol, al mig de la plana empordanesa, al nord i molt proper a Figueres.

Els conreus més estesos són els de cereals i farratges (secà) i d’hortalisses (regadiu), els quals, curiosament, son envoltats d’alts xiprers que els protegeixen de la forta tramuntana que pot arribar a bufar per la zona. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Avicultura. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’originà al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertran, el temple del qual és l’església parroquial; de carrers estrets i rectilinis, en els quals es poden veure cases construïdes entre els segles XV i XVI, així com la Torre d’en Reig, construcció modernista de finals del segle XIX.

Anualment s’hi celebra la Schubertiada, festival de música especialitzat en l’obra de F. Schubert (lied).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Schubertíada

Ventalló (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,05 km2, 28 m alt, 793 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la dreta del Fluvià, al sector de petits turons entre aquesta vall i la del Ter, al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Gran part del terme és ocupat per pins i matollar.

Agricultura de secà (cereals, blat de moro, llegums, farratge, i també resten sectors d’oliveres i vinya) i de regadiu (cereals i farratge), en expansió. Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Explotació de les arenes al·luvials del Fluvià per a materials per a la construcció. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta de la riera de Caudet; església parroquial de Sant Miquel, gòtica; casal fortificat i casal dels Perramon.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Valveralla, Montiró, Pelacalç, Vila-robau i Saldet, el santuari de l’Om i la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vajol, la (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 4,71 km2, 546 m alt, 85 hab (2017)

0alt_emporda(ort trad: la Bajol). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Vallespir, al peu del Pirineu, als vessants meridionals del coll de Lli i accidentat per la serra de l’Albera, presideix una petita vall. El terme, de poca extensió, és molt accidentat i cobert en bona part de boscs de alzines sureres, de castanyers i de faigs i també de pasturatge.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates). La ramaderia bovina complementa d’economia. Estiueig. Havia estat tradicional pas de contrabandistes. Àrea comercial de Figueres.

El poble es troba en un replà, dominat per l’església parroquial de Sant Martí, de base romànica, que depèn de la d’Agullana. Formà part del comtat de Besalú.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Torroella de Fluvià (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,85 km2, 9 m alt, 688 hab (2017)

0alt_empordaSituat en un terreny pla, a l’esquerra del Fluvià, límit meridional del terme, al sector d’inundacions entre aquest riu i la Muga. Hi ha algunes petites àrees cobertes de pins i alzines.

Agricultura amb alternança dels conreus de secà (trilogia gra d’aresta-blat de moro-userda) amb els de regadiu (moresc, fruiters i farratges), que aprofiten aigua de pous. Ramaderia bovina, ovina i porcina; modernes explotacions avícoles. Àrea comercial de Figueres.

El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià; l’església parroquial de Sant Cebrià és romànica (segle XII), i fou fortificada; nucli medieval dit la Força.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacolum i de Sant Tomàs de Fluvià (monestir de Sant Tomàs) i els antics llocs i parròquies de la Guàrdia i Canyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Terrades (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 20,96 km2, 228 m alt, 306 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la Garrotxa empordanesa, accidentat per la serra de la Mare de Déu del Mont, al peu del turó de Santa Magdalena, al nord-oest de Figueres.

Agricultura de secà; els conreus més difosos són els de cereals, farratges, vinya i olivera, i els d’hortalisses i de patates, a les àrees regades. Ramaderia (cria de bestiar boví i porcí) i avicultura. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra del Rissec; l’església parroquial de Santa Cecília fou construïda després de la guerra civil.

El municipi comprèn, a més, el poble de Palau-surroca, els veïnats de la Penya, Subirats i la Guàrdia de la Muga, el barri del Mas, les antigues esglésies de Santa Maria de Codony i de Santa Magdalena i el santuari de la Salut de Terrades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Teatre-Museu Dalí

9 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1974 – )

Institució cultural, dedicat a la figura del pintor empordanès Salvador Dalí. Instal·lat a l’antic Teatre Principal, renovat per l’arquitecte Emili Pérez i Piñero.

Conté obres i muntatges de l’artista -que hi donà classes públiques de dibuix i pintura-, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de Dalí. És un dels museu més visitats de Catalunya.

Fou ampliat el 1984 amb la torre Galatea, que havia estat residència de Dalí. El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor. L’edifici és seu de la Fundació Gala-Dalí.

Enllaç web: Teatre-Museu Dalí