(Sant Pere Pescador, Alt Empordà)
Reserva Natural Parcial. Comprèn 19 ha, a 2 quilòmetres de la desembocadura del Fluvià.
Hi ha un dels boscos de ribera més extensos, amb espècies vegetals d’origen autòcton.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de preservar i protegir espècies d’ocells aquàtics.
Cala i nucli turístic (Canyelles Grosses), a llevant de la vila, a la península del cap de Creus.
Hi havia hagut una almadrava fins al segle XIX.
Poble, a l’esquerra del Fluvià. L’antiga parròquia de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de la Grassa, depèn de la de Romanyà de Besalú.
Poble, al sud-est de la vila. El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí.
L’església és dedicada a santa Cristina.
Al sud-est hi ha els estanys de Canadal, on neix el Merdançà.
(o el Camp de Garriguella) Santuari de Santa Maria del Camp, situat prop del poble.
Fou un antic priorat benedictí (Santa Maria del Camp) depenent del monestir de Roses; ja és esmentat al començament del segle XIII.
El 1592 fou unit, juntament amb el de Roses, al monestir d’Amer. Subsistí fins al 1835.
(Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà)
Poble i cap del municipi, situat a la zona de petits turons entre el Fluvià i el Ter, al límit amb el Baix Empordà.
Travessa el terme, la riera de Saus o de Cotet, que davalla de la serra de Valldevià, al límit oriental del terme. El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha.
Agricultura de cereals, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina. Avicultura. Indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Destaquen les grans cases pairals de Can Ferrer, Pagès i Can Feliu.
Antigament donà nom al municipi de Saus.
Poble (132 m alt), al sud-est de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la sèquia del molí de Calabuig.
L’antic castell de Calabuig, del comtat d’Empúries, pertanyé fins vers el 1175 al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau de Calabuig (avui arruïnada), situada a 1 km del castell, al nord.
El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries (1275). El priorat perdurà fins el 1618.
El 1691 la parròquia fou traslladada al clos de l’antic castell, on s’havia anat traslladant la població, sota l’advocació de sant Feliu.
(Cabanes d’Empordà, Alt Empordà)
Abadia i antic priorat (Sant Feliu de Cadins) de monges cistercenques.
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric (Selva), en abadia i cap de l’antiga matriu.
En resta l’església (final del segle XIII), de planta de creu llatina, i altres dependències.
El 1492 les monges es traslladaren a l’església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, on subsistiren fins al 1936.
Des del 1944 la comunitat resideix a Salt (Gironès).
Veure> Orquestra de Cadaqués (1988- ).
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Castell, actualment del tot en ruïnes, situat damunt un cim espadat, a ponent del coll de les Illes.
És esmentat ja el segle XI; pertangué als senyors de Cabrenys. Fou pres i destruït pels francesos el 1288.
Dades dels Països Catalans 