(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).
Rodes, monestir de * -Alt Empordà-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà
Rodes, baronia de les
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1848 a l’hisendat i veí de Figueres Joan Puig i Descals (Darnius, Alt Empordà, vers 1803 – Barcelona, 1863) de la pairalia can Descalç, a Darnius.
Roda, Sant Pere de *
(Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).
Rocabertí, vescomtat de
(Catalunya, segle X – )
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Capmany, de l’Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Vallespir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren -no definitivament- des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí. El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I (vers el 971).
Hug Jofre I (1229-50) el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug IV la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries. Jofre III (1250-82) i el seu fill Dalmau VI (1282-1304) seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona.
Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de Peralada, que es convertí en capital del vescomtat.
Per mort (després del 1672) de la vescomtessa Elisenda I el vescomtat passà als Rocafull, comtes d’Albatera, que es cognomenaren Rocabertí, i després (1728) als Boixador, comtes de Savallà, que també empraren aquest cognom fins a la seva extinció el 1862, quan el vescomtat passà als Dameto, marquesos de Bellpuig, cognomenats Rocabertí-Boixadors, i després (1899) als Sureda, als Fortuny (1912) i als Montaner (1973).
Rocabertí, castell de
Antic castell, les ruïnes del qual s’aixequen al cim d’una aguda elevació, uns 2 km al nord de la vila, prop de la frontera estatal.
Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí (segle XI). En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n’apoderà (1138), i sembla que el féu enderrocar. Fou construït de nou al mateix segle XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars (1285).
L’església del castell era dedicada a sant Romà. Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans.
Rocabertí -llinatge-
(Alt Empordà, segle XII – Catalunya, segle XVII)
Llinatge noble. No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família.
Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien col·laborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany.
Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents. De fet, les notícies de J. Torner, aprofitades per Pella i Forgas i completades per F. Viader i Pelagí Negre, semblen permetre d’assegurar l’existència d’uns Rocabertí històrics, segurament un primer llinatge Rocabertí, entre la fi del segle X i la fi del segle XI.
Tronc d’aquesta nissaga seria un Dalmatius, gratia Dei vice comes Rochabertinensis Dalmau I de Rocabertí (Catalunya, segle X – segle XI) L’any 971 signà un conveni d’ajuda mútua amb el comte Borrell II de Barcelona. Devia ésser vescomte de Peralada, i també devia ésser pare d’un Dalmau II de Rocabertí i un Guerau de Velleig..
Rissec, el -Alt Empordà-
Curs d’aigua, afluent del riu Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m alt) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
Rimal, el
(Alt Empordà)
(o el riu Mal) Afluent esquerrà de la Muga, dins de la comarca.
Neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
Riells, cala de
Cala de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Roses, al sud del nucli antic de la vila, a l’extrem nord del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial (apartaments) i turístic.
Ricardell, el
Afluent dretà del Llobregat d’Empordà.
Neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius, i desguassa dins el de Biure d’Empordà, aigua avall del poble.
Dades dels Països Catalans 