A l’època romana, zona baixa pantanosa, a la costa, entre Roses i Empúries.
El nom del poble de la Jonquera hi és relacionat.
Campus Iuncarius
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà (hist)
Alba -Alt Empordà-
Campmany, marquesat de
(Alt Empordà, segle XVIII)
Títol, creat el 1798 a favor de Marià de Sabater i de Vilanova, sobre la baronia de Campmany, pertanyent als Satorra fins que passà als Vilanova, senyors d’Esparreguera, vers 1518, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan segle XVIII.
Besalú, sots-vegueria de
(Catalunya, 1304 – 1716)
Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la vegueria de Girona, que comprenia quasi tot l’Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del Gironès.
El 1304 la aleshores vegueria de Besalú comprenia també la zona d’Olot, Beget i Costoja; no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, que constituïen el comtat d’Empúries i el vescomtat de Rocabertí, els quals no foren mai considerats plenament de la demarcació de Besalú.
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la sots-vegueria constituí l’alcaldia major de Besalú, una de les dues en que fou dividit el corregiment de Girona, al capital de la qual -vacil·lant ja els primers anys de la Nova Planta– fou traslladada a Figueres al començament del segle XIX.
Dades dels Països Catalans 