Cim (2.760 m alt) del massís que separa la capçalera de la vall d’Àneu del pla de Beret, a l’antic municipi de Gil.
Blanca, roca -Pallars Sobirà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alt Àneu
Clavera, pic de
Cim (2.597 m alt), a la línia de crestes que separen la vall de la Noguera Pallaresa de la de l’Arieja, del qual davall el barranc de Clavera.
Baciver -Pallars Sobirà-
Coma (2.644 m alt) de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, sota el tuc de Baciver, el qual es troba dins l’antic terme de Tredòs (Vall d’Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret.
Al centre de la coma hi ha l’estany de Baciver.
Aulà, port d’
Depressió (2.260 m alt) de l’antic municipi de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l’occità de Seix.
Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans.
Erculls, cometa dels
(o dels Argulls) Coma del massís de Baqueira, a l’antic municipi de Sorpe.
Al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llançà.
Cabanes, coma de
Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.
Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.
Borén
Poble (1.113 m alt), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la presa de Borén, d’on surt el canal que duu l’aigua a la central d’Esterri d’Àneu.
L’església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida.
Formà part de l’antic municipi de Sorpe.
Àrreu -Pallars Sobirà-
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
Ares, les -Pallars Sobirà-
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d’excursions.
Alós d’Àneu
(o d’Isil, o de Gil) Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.
L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.
Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.
Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.
Dades dels Països Catalans 