Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.
Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.
Poble (1.113 m alt), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la presa de Borén, d’on surt el canal que duu l’aigua a la central d’Esterri d’Àneu.
L’església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida.
Formà part de l’antic municipi de Sorpe.
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d’excursions.
(o d’Isil, o de Gil) Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.
L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.
Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.
Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.
Coma de l’antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d’Aran, és la capçalera del torrent d’Airoto, emissari de l’estany d’Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.
Serra de l’antic municipi de Son, que separa la vall d’Espot de la de Cabanes.
El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l’estany de Sant Maurici.
Municipi del Pallars Sobirà: 217,76 km2, 1.076 m alt, 402 hab (2016)
Estès a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua i al vessant llevantí del port de la Bonaigua.
Les principals fonts de riquesa són l’explotació de pastures i boscos, que ha permès el desenvolupament de la ramaderia local d’ovins i bovins. Hi ha importants activitats relacionades amb el turisme.
La capital del terme municipal recau en el poble de València d’Àneu, al qual es van unir el 1970 els de Gil, Son i Sorpe, formant el nou municipi.
Al terme hi ha un nombre considerable d’esglésies romàniques, amb importants pintures murals, com les de l’església de Sant Pere, de Sorpe, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 