(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)
Caseriu, a l’esquerra de la rambla de les Ovelles.
Canastell
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alacantí
Canal, la -Xixona-
Districte rural, al sud-oest del coll de la Carrasqueta, al vessant meridional del cabeç de Corbó, separació amb la canal d’Alcoi.
Torre de les Maçanes, la (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 36,74 km2, 785 m alt, 743 hab (2014)
(cast: Torremanzanas) Situat en un terreny muntanyós, al sistema Pre-bètic valencià, a les ribes del barranc de la rambla de la Torre, que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot; a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Alcoià i la Marina Baixa.
Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers i d’olivera. Ramaderia i avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.
La vila és a l’esquerra de la rambla de la Torre; església parroquial de Santa Anna.
El municipi comprèn, a més, diverses masies i partides.
Enllaç web: Ajuntament
Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València
(Alacant, 1954 – 1992)
Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.
En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.
L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.
Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya
(Alacant, 1940 – 1976)
Institució financera. Constituïda per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d’estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est.
La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim.
El 1976 s’integrà a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.
Caixa d’Estalvis del Mediterrani
(Alacant, 1976 – 2011)
“CAM” Entitat financera. Fundada per la fusió de cinc caixes. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 50.226 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 613.716 milions.
De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, i quant a la d’actiu, la forta inversió creditícia. Disposà d’una completa xarxa de més de 400 oficines.
El 2011 va entrar en fallida econòmica i fou adjudicada al Banc de Sabadell.
Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia
(Alacant, 1976 – 2011)
Institució financera creada el 1887 amb el nom de Caixa d’Estalvis d’Alacant. El 1976, com a producte de diverses fusions, la més important de les quals era la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, va adoptar aquesta denominació.
El 2011 fou adjudicada al Banc de Sabadell.
Cabrafic, serra de
(Aigües de Busot / el Campello, Alacantí)
Alineació muntanyosa, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els dos termes.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello.
Busot, banys de
Antic balneari d’aigües sulfatades magnèsiques, a 390 m alt, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculosos de Guadarrama, i el 1939 l’antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris.
Bugaia
Vall, al vessant oriental de la serra de la Carrasqueta.
Inclou els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa.
Dades dels Països Catalans 