Barri residencial, 3 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera a Sant Vicent del Raspeig.
Ciutat Jardí, la -Alacant-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alacantí
Castellar, serra del -Alacantí-
Serra que limita per l’est el municipi. Es caracteritza pel relleu poc enèrgic (altituds fins a 700 m) isolat entre superfícies d’erosió.
Al sud s’enfonsa sota els glacis, vers la vila d’Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó.
Casolet *
Veure> Montnegre (partida i caseria).
Cases del Far, les
Urbanització turística, prop del far i el cap de l’Horta, entre les platja de l’Albufereta i de la Platja de Sant Joan.
Cases de Marco, les
Barri residencial, al sector septentrional de la Platja de Sant Joan.
Casa de l’Assegurada-Col·lecció d’Art del segle XX *
Veure> Museu Municipal d’Alacant (institució creada el 1975).
Carolines, les -Alacant-
Barri, al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil. Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment.
Al sector més allunyat (Carolines Altes) fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà.
Canyada, la -Alacant-
Partida i caseriu, a la dreta de la rambla de les Ovelles, prop del terme de Sant Vicent del Raspeig.
Xixona (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 163,8 km2, 453 m alt, 7.226 hab (2014)
(cast: Jijona) Situat al centre de la vall de Xixona, a la serralada Pre-bètica valenciana, tancada per la penya Roja o penya de Xixona (1.236 m alt), a les vores del riu de la Torre, afluent del Montnegre, que es recorregut per la foia, o canal, de Xixona, al nord d’Alacant. El territori és accidentat.
Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits del d’oliveres, els conreus d’horta i els de garrofers. Ramaderia ovina i porcina; hi té molta importància l’apicultura. Important indústria alimentària basada en la fabricació de torrons de Xixona, a més d’indústria conservera i del moble. Àrea comercial d’Alacant.
La ciutat és al coster d’un tossal, amb carrers estrets i costeruts, a la dreta de la rambla de la Torre, coronat per les restes del castell de Xixona; l’església parroquial de l’Assumpció i de Sant Bartomeu, fou bastida en 1609-29 (es conserva la primitiva parròquia, gòtica); convent de Lloret (1592).
El municipi comprèn, a més, el llogaret i districte de la Sarga (on hi ha valuoses pintures rupestres), la parròquia de Montnegre i els districtes rurals d’Abió, Almarx, Alècua, Almoraig, el Barranc, Bugaia, el Cabeçó, la Canal, Feliu, Nuges, Espartar, Segorb i Silim.
Fou centre de la governació o corregiment de Xixona.
Enllaç web: Ajuntament
Canelobres, cova dels
Cova natural, de grans dimensions i d’origen càrstic. L’entrada s’obre en un coster, després d’una rampa descoberta d’uns 15 m de longitud, al vessant occidental del Cabeçó.
Conté formacions d’estalactites i d’estalagmites, força desenvolupades.
Fou explorada durant la primera meitat del segle XIX i oberta al turisme vers el 1963.
Dades dels Països Catalans 